Notes

La implosió del centredreta espanyol, en el context de la situació política general del país, ha fet recordar -i citar- a un diputat andalús l'expressió atribuïda al president de la Primera República Estanislau Figueras: Estic fins als collons de tots nosaltres.
Certament, després d'un any de pandèmia, hem arribat a un moment en què tots estem fins als nassos de nosaltres mateixos. Ja ho estàvem abans, i ara, més. De fet, possiblement, de qui més tips estem cadascun de nosaltres és d'un mateix. A propòsit de l'article de Beigbeder que citava fans uns dies, ens whatasapejàvem avui amb l'À. per comentar que, al capdavall, més enllà del destí, volem viatjar per fugir. I ja que fugir d'un mateix és impossible, almenys intentar fugir del nostre context. Perquè, almenys, quan estem en un altre lloc som una mica diferents del nostre jo habitual. La vacança ens destensa, ens fa més amables, més generosos, més ocurrents...

El viatge ens porta a un altre escenari i, a poder ser, a una altra època. Per això, quan anem a Berlín mirem de viatjar a la República de Weimar, quan som a París busquem els cafès de Montparnasse, els boulevards de Haussmann o els carrers de Montmartre, i quan caminem per Londres ho fem pels carrers de Bloomsbory o Chelsea, pensant que darrere les plaques blaves trobarem encara Wilde, Stoker o Woolf. No tant per trobar-los a ells com per trobar un món que no sigui el nostre. Per escapar.

***

Ara que farà un any de l'aprovació de l'estat d'alarma i de l'inici del confinament domiciliari, faig una pseudoenquesta personal i pregunto a amics i gent a qui em trobo si estan millor -així, en general- ara o fa un any. Avanço resultats dient que, majoritàriament i paradoxalment, la gent contesta que estaven millor fa un any. També és aquesta la meva perspectiva. Fa un any havíem d'estar tancats a casa, teníem molta por, patíem pels subministraments bàsics, no sabíem que acabaria passant... però aquesta temença ens donava força personal, cohesió familiar, solidaritat col·lectiva... Tampoc vull caure ara en la ingenuïtat de l'esperit del Tot anirà bé, però aquell esperit de resistència -o resiliència- també ha implosionat, esdevenint individualisme, cansament, tedi i irritabilitat. Tot això els que tenim la sort de conservar salut i feina.

***

I just fa un any, ara que es fan milers de balanços, vaig començar a utilitzar una aplicació de mòbil per registrar lectures. M'ha ajudat a posar ordre en el meu caos lector i el balanç d'un any de lectures són 51 llibres acabats (no ha estat possible arribar al número rodó de 52) i uns quants d'abandonats. A alguns els hi semblarà molt, a d'altres -algun amic lector empedreït que llegirà això- potser poc. En fi, és un camí.