Fa uns anys es va fer al CCCB una exposició que encarava l'obra de dos artistes danesos: el pintor Wilhelm Hammershøi i el cineasta Carl Theodor Dreyer. No sé ben bé per què, me la vaig perdre i encara me'n penedeixo. Però em van quedar ben gravades les imatges vistes a la premsa dels bells i enigmàtics quadres de Hammershøi, un pintor que m'era -i de fer encara m'és- totalment desconegut.
Per això, una escapada a Dinamarca -encara que fugaç- era l'ocasió perfecta per treure's l'espina. I així fou com vam recórrer les sales corresponents del Statens Museum for Kunst i de l'Ordrupgaard Museum.
La primera visita va coincidir amb la tarda en què es jugava un perniciós partit de futbol. Res no presagiava els mals auguris futbolístics: el dia era clar, el sol lluïa i atemperava l'aire fresc -com l'enyoro aquests dies de canícula insuportable!-, la ciutat bullía al parc de Rosenborg -ple d'arbustos i noies en flor-, les sales del museu eren quasi buides... La felicitat s'hauria pogut estendre a alguna ciutat fabril del nord d'Itàlia. En fi, tornem a Hammershøi.
Potser una desena de quadres de Hammershøi exhibeix el SMK. Desiguals. Alguns et deixen indiferent, mentre d'altres et captiven. Igual passa a l'Ordrupgaard. Jo em quedo sens dubte amb els interiors i les figures femenines. L'À. m'apunta l'aire hopperià que tenen algunes escenes, potser per la solitud que desprenen i la capacitat d'aturar el temps, de fixar l'instant. A mi, la llum d'alguns interiors no em resulta allunyada de la del mestre Vermeer. Alguns retrats tenen un punt de Casas, encara que més freds, més hieràtics.
M'és difícil escriure sobre art -ja ho he dit alguna vegada-. Em resulta inabastable i intransmissible allò que em diuen els quadres. Què podríem dir del retrat d'una jove Anna Hammershøi -germana de l'artista- cosint? Què en destacaríem? La seva expressió, la mirada, el gest de la mà dreta, la lluentor dels cabells? I com emportar-nos-en alguna cosa d'aquesta obra extraordinària? Fixant molt l'atenció? Fent-ne una fotografía? Intentant captar tots els detalls? Penso en tot això, mentre repasso el petit llibre que vaig comprar a Ordrupgaard i que, al cap i a la fi, em serveix per recordar. Per recordar els interiors de les cases del pintor -les finestres, les portes, els mobles, les motllures-. Per endur-me les imatges de les figures -sovint donant l'esquena- de la germana o la dona de Hammershøi.
Al final ens fan fora del SMK. És l'hora de tancar. A fora, unes cadires metàl·liques circunden un petit estany, que reflecteix la llum del sol. Hi seiem una estona, amb els ulls mig tancats. Penso que aquesta llum tan intensa faria aclucar els ulls i córrer les cortines a les figures de Hammershøi.
Foto: Sala de l'Ordrupgaard Museum amb la Fed.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada