22 de desembre

Amb els ulls innocents i alhora inquisitius propis dels seus cinc anys, mira sorpresa les imatges de la televisió: gent que crida, salta, xarbota ampolles de xampany, mostra dècims de loteria... Al final, emet un dictamen inapel·lable:
- Estan sonats.

L'indi

Conec un entrenador de tennis que, als nanos que estan massa obsessionats amb la qualitat o la marca de les raquetes, els diu que el més important no és mai l'arc o les fletxes sinó l'indi que les dispara. Josep Pla, utilitzant la llengua catalana, va escriure El quadern gris. L'exministra Trujillo, utilitzant el castellà, ha dit al twitter una solemne tonteria. No és qüestió de l'arc o les fletxes, l'important és, efectivament, l'indi.

A París

Ben tapada amb la funda nòrdica i amb el llum ja apagat, el seu caparró rep el petó corresponent. No sé perquè, li dic adéu en comptes del preceptiu bona nit. Respon:
- Home, papa! Que demà ens tornarem a veure, que me'n vaig a dormir, no me'n vaig pas a París!

Blau

Un conte de P. I Maltbie, magníficament il·lustrat per Pau Estrada, explica la història del jove Picasso i el seu gat Minou. M'agrada explicar als meus fills aquest conte que, a través d'una anécdota real protagonitzada pel gat Minou, fantasseja sobre l'evolució de l'obra picassiana des de la tristor de l'època blava fins al més lluminós període rosa.
Aquest migdia, aprofitant una estona de lleure, m'he decidit a visitar l'exposició Viatge a través del blau: La vida, al museu Picasso. És una mostra mínima, que gira al voltant de dos quadres, Terrats de Barcelona i La Vida; una exposició que, per al meu gust, és perd excessivament en tecnicismes al voltant de la concepció d'aquesta darrera obra i dels estudis radiològics que se n'han fet per conèixer-ne millor la gènesi. Però més enllà d'aquesta perspectiva tècnica, només per poder apreciar La vida -un dels quadres més representatius de l'època blava-, per una meravellosa figura femenina del mateix període i per alguns dels esbossos d'aquests quadres, la visita ja val la pena. És el Picasso que, immegit en una bohèmia real i mísera, sap projectar aquest món a través d'una visió personal i nova, combinant els seus dots extraordinaris amb un esforç evident i visible.
Sortint d'aquesta sala, el Museu ofereix una altra exposició, en aquest cas fotogràfica: la donació de David Douglas Duncan. Es tracta d'un conjunt de fotografies de la vida del Picasso madur i d'una de les seves dones, Jacqueline, a la casa de la Californie a Cannes. Són unes fotografies esplèndides, interessantíssimes, però que ens mostren ja un altre Picasso. El Picasso triomfador, reconegut, afalagat. El seu món ha canviat diametralment i també la seva obra. En una de les anotacions que acompanyen les fotografies, Duncan fa notar, amb admiració, que Picasso agafa un carbonet i és capaç de crear, en mitja hora, una obra que representa unes figures esquemàtiques, geomètriques i, al meu parer, sense ànima. Al revés que el fotògraf, no em sorprèn que trigués només mitja hora. Duncan fotografía Picasso dibuixant-la i després jugant amb els seus fills, al davant de l'obra. Veig en aquest Picasso una combinació de creativitat extrema, talent extraviat i una certa renúncia a un esforç que ha esdevingut innecessari.

Calendari

Tot i que no és un dels meus poetes de capçalera, considero que Miquel Martí i Pol és autor d'alguns poemes extraordinaris, d'un sentiment pur i diàfan. De vegades, també amb un diagnòstic afinadíssim de la realitat, com en aquest Calendari:

Calendari

De tan veloç, aquest món no commou.
Pugna el silenci per guanyar nous àmbits,
però només hi ha lloc per la notícia.
De tan veloç, el món es desgavella.
Cap pensament no sap dir l'hora exacta
i el venerable racó dels profetes
ara l'ocupen mitjans mediàtics.
Algú pot dir si el vent bufa a deshora?
si "fer l'amor" és o no un eufemisme?
si es compliran les promeses i els pactes?
si de tant viure no perdrem la vida?
o si ens sobraran fulls de calendari
quan ja no hi hagi temps per repensar-se?
"El món va a la catàstrofe", ja ho deia
el gran Vicent anys ha. Contrast estúpid:
per descansar fem esports d'aventura.
-No exagereu
-Doncs no, gens no exagero,
només cal que mireu al voltant vostre.

(Del Llibre de les solituds)