Aquesta crec que no l'havíem explicada; avui me n'he recordat. Havíem fet una ruta planiana amb la família pels vorals de Palafrugell. Vam acabar el recorregut al petit cementiri de Llofriu.
Cal aclarir que l'À. coneix una mica Pla per una Petita història de Josep Pla il·lustrada per la Pilarín Bayés. Al final, aquest llibre transcriu unes paraules de l'abat de Poblet en l'homilia del funeral de l'escriptor: Passi-ho bé, senyor Pla i gràcies per tot el que ens ha ensenyat, que ha estat molt. Arran d'aquesta frase, que no sé perquè va atreure la seva atenció, els meus fills coneixen el personatge com el senyor Pla.
Doncs bé, reprenem la història. La reixa del cementiri de Llofriu és tancada i l'N. -dos o tres anys aleshores- crida:
- Senyor Pla! Que ens obre la porta?
El seu germà li respon indignat:
- Calla! No veus que està mort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada