En el migdia de
Nadal
el moll desert,
quina ampla estada!
Un cel d’argent
a fer-li sostre
fi baixava.
Veia les grues en
repòs
encimbellant
cabanes,
i les lluernes
dels vaixells
eren finestres
d’enyorança.
A les rulotes de la mar
A les rulotes de la mar
hi havia
cortinetes blaves.
Camí de casa, la
ciutat
s'esmorteïa,
s’esborrava.
Aire de neu i de
cotó,
silenci i ales.
En el migdia de
Nadal
només hi havia
cel i casa.
Tomàs Garcés, Record
de Nadal. 1937
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada