Dolents

Aquest matí, acabat de llevar, la G. m’ha explicat que aquesta nit havia vingut l’À. i s’havia quedat una estona al nostre llit perquè havia somiat una cosa trista que feia plorar. El cert és que jo ni me n’he adonat, tot i que la nit de diumenge a dilluns acostuma a ser la que dormo pitjor de la setmana, però aquest episodi m’ha deixat un pòsit d’ansietat. Em semblen més inquietants les coses tristes que les pors a monstres, bruixes i altres elements propis dels malsons infantils.
Quan era al tren, i sabent que els nens ja s’haurien llevat, he trucat a la G. per saber si havia tret l’entrellat sobre la cosa que feia plorar i m’ha explicat que el somni en qüestió era l’atac d’uns dolents a la sortida d’una església de França, que ens disparaven i ens mataven a tots.
Bé, aquesta fantasia m’ha deixat més tranquil, tot i que és la constatació que hauré de canviar l’enfocament dels contes que els explico darrerament abans d’anar a dormir. Vam començar a Bordeus explicant unes històries d’acció i aventura ambientades a la ciutat, inspirades, i fins i tot plagiades, de Dumas, amb personatges manllevats -D’Artagnan i els tres mosqueters- i d’altres creats per a l’ocasió –la jove i bella Anne de Bordeaux, el vell comte de Rossignol amb el seu gos Bobó, el malvat cavaller de la màscara negra- i localitzacions també romàntiques: una mansió senyorial i amagada a la campagne boirosa, una cel·la humida a la riba del Garona... I moltes espases, cavalls, tresors... Potser ha arribar l’hora de buscar ambients i tons més plàcids. Del cavall de d’Artagnan a Platero.

(Després, al vespre, he fet unes quantes preguntes més i han sortit elements com la moto dels dolents, el caràcter contemporani del somni, la sortida de l'església... que m'han fet pensar que potser té més a veure amb les notícies d'actualitat que no amb les meves novel·les de fulletó.)