Mollat

Poques coses m'agraden tant com trobar-me amb una llibreria quan passejo pels carrers d'una ciutat desconeguda. Al contrari del que acostuma a passar a les ciutats o pobles de França, a Bordeus no he tingut sort amb les llibreries de vell. O tancades o massa luxoses o plenes de saldos sense interès. Tampoc va ser exitosa la visita al mercat de Saint Michel, més enllà de l'impacte de la decadència dels carrers d'aquell barri -negres, tristos, espobrassats- que fan pensar en algun barri suburbial de Brussel·les. Segurament el xoc és més fort per l'evident contrast amb l'elegància extrema i la pulcritud del triangle d'or de la ciutat, delimitat pel Cours de l'Intendance, les Allées de Tourny i el Cours Clemenceau.
Per contra, sí que em vaig topar amb llibreries de nou d'interès. Com ara La Machine à Lire, magníficament situada a la bella plaça del Parlament, entre edificis d'un classicisme d'evident sobrietat. També és sòbria la llibreria: silenciosa, de dimensions moderades i amb un posat que denota ofici i coneixement. Va decebre'm una mica, això sí, la secció d'autors de literatura espanyola: Ruiz Zafón, Pérez-Reverte, Grandes, Muñoz Molina,... Això no vol dir que no n'hi hagi algun d'aquests -un- que m'agradi però la selecció em va semblar massa fàcil i evident.
Però la gran sorpresa fou Mollat. Va ser mentre esperàvem el tramvia un matí, quan vam descobrir al carrer Vital-Carles aquesta magnífica llibreria, encara tancada. El primer impacte fou estètic: aparadors de fusta blava en un edifici neoclàssic (la ciutat n'és plena) i rètols de vidre d'aparença i tipografia noucentista, que identifiquen les diferents seccions: ciències, literatura, viatges, música...
Lògicament, hi tornàrem a la tarda i descobrírem la magnitud de l'establiment i la constatació que la magnitud no està renyida amb la qualitat, si va acompanyada de gust, coneixement i ofici.La comparació amb altres llibreries que aposten pel volum -vegi's FNAC o Casa del Llibre- fa enrojolar (o riure). Però el més curiós de tot era la impressionant afluència de clients, fins al punt que resultava impossible moure-s'hi, com passa aquí només el dia de Sant Jordi.
I llavors em pregunten què ens diferencia de França. Doncs Mollat un dissabte a la tarda, per exemple. Per cert, tenien alguns trapiellos traduïts al francès.