Aquest migdia he anat a fer un encàrrec al centre.
A la confluència del Passeig de Gràcia i la Gran Via, enmig del brogit dels cotxes i de la voràgine de gent caminant amunt i avall, m’ha sorprès el rac-rac d’una cigala provinent de la copa d’un plataner. Ha estat un fet del tot inesperat; mai hagués pensat que aquests insectes poguessin viure al bell mig de la gran ciutat, encara que els plataners centenaris siguin un dels seus hàbitats preferits.M’he aturat una estona a escoltar aquest brogit tan característic de la canícula estival i m’he sentit traslladat a la Provença, on aquest bitxo és gairebé un símbol regional (és ben sabut que a França nació només n’hi ha una). És curiós que estigui tip de sentir el soroll d’aquests animalons als camps del meu poble i, en canvi, em facin pensar en la Provença, on passo només uns dies a l’any. Potser perquè allà els tinc associats a uns dinars de ritme lent i somnolent en una terrassa ben ombrejada per plataners gegantins, que et permeten deixar la ment en blanc i escoltar aquest rac-rac mentre el món gira i gira.
A la confluència del Passeig de Gràcia i la Gran Via, enmig del brogit dels cotxes i de la voràgine de gent caminant amunt i avall, m’ha sorprès el rac-rac d’una cigala provinent de la copa d’un plataner. Ha estat un fet del tot inesperat; mai hagués pensat que aquests insectes poguessin viure al bell mig de la gran ciutat, encara que els plataners centenaris siguin un dels seus hàbitats preferits.M’he aturat una estona a escoltar aquest brogit tan característic de la canícula estival i m’he sentit traslladat a la Provença, on aquest bitxo és gairebé un símbol regional (és ben sabut que a França nació només n’hi ha una). És curiós que estigui tip de sentir el soroll d’aquests animalons als camps del meu poble i, en canvi, em facin pensar en la Provença, on passo només uns dies a l’any. Potser perquè allà els tinc associats a uns dinars de ritme lent i somnolent en una terrassa ben ombrejada per plataners gegantins, que et permeten deixar la ment en blanc i escoltar aquest rac-rac mentre el món gira i gira.
5 comentaris:
Benvolgut Xavi,
Agraeixo els teus amables comentaris i el fet que hagis posat un enllaç d’aquest Bloc de notes en el teu blog. Algun dia m’hauré de dedicar també a fer la meva llista, llàstima que els tecnicismes del programa em desincentivin.
Ja saps que aquí sempre hi trobaràs un espai d’acollida (i hi estaràs molt ample, ja que som molt pocs).
Sí, cal seguir endavant amb l’escriptura, amb la llengua i amb el país, encara que de vegades sigui difícil.
Pel que fa al futbol, hi mantinc una relació d’amor-odi, tot i que al cor sempre hi crema una brasa blanc-i-blava. Després de la temporada passada, he recuperat una certa il·lusió. Conec la pàgina Pericos on line, acurada i d’interès, a través de la qual vaig anar a topar amb el teu blog, que ha estat una grata sorpresa.
Benvingut.
Àlex
hola
pau
Benvolgut Àlex. Bonica la teva nota sobre el Passeig de Gràcia, hi han però, com saps, altres tresors que també mereixen la nostra atenció...i mes ara a la temporada estival.
D'altra banda aprofito per a saludar al Xavi. Penseu però que hi han incondiconals d'aquest "bloc" que som culers impenitents.
Una abraçada.
Pau V
D'acord amb en Pau V: Al Passeig de Gràcia hi ha també, definitivament, altres bonics tresors a observar. Encara que últimament em decanto més aviat per les bicicletistes d'enric granats..
Un altre culé.
Estimats Pau i Àlex,
Entre amics no hi ha distincions de colors i el vostre blaugrana, tot i que, com ja sabeu, no és la meva combinació de colors predilecta, és més que benvingut. No en tingueu cap dubte.
Pel que fa als tresors que circulen per la ciutat de Barcelona, què voleu que us digui, no tinc paraules. Les meravelles de la natura, admirar-les i poc més.
En tot cas, si cal comentar algun detall concret, millor que ho deixem per les xerrades de cafè.
Àlex
Publica un comentari a l'entrada