Paul Auster

Estic a punt d’acabar Brooklyn follies, l’última novel·la de Paul Auster. M’admira la gran capacitat fabuladora d’Auster, la seva facilitat per crear històries i personatges, la seva habilitat per atraure l’atenció del lector envers els seus arguments gairebé inverossímils. Però de vegades penso que abusa de les seves virtuts creadores. Com aquells futbolistes habilidosos que driblen a tot l’equip contrari però acaben perdent la pilota davant l’últim defensa, els arguments de Paul Auster s’acaben enfonsant a l’hora de la rematada final.
No sé encara com acabarà Brooklyn follies però em temo que em passarà el mateix que amb La nit de l’oracle, una magnífica novel·la amb una part final decebedora.
Veurem...

Sobre els horaris

Aplaudeixo al Ministre de Treball, Jesús Caldera, per la seva proposta d’adequar els horaris de treball a la vida familiar de les persones. Tot i que crec que la seva recomanació no servirà de res, no puc deixar de mostrar-li el meu suport.
I és que a Catalunya, i a Espanya, tenim uns horaris que fan pena. Fa pena el nostre horari laboral i també el nostre horari d’esbarjo. Sortir a sopar a quarts d’onze de la nit i començar “la festa” a les dues de la matinada és una cosa que fa riure. Però a aquests horaris lúdics, tot i que no és així del tot, podem dir que s’hi apunta qui vol.
Treballar, en canvi, és una obligació per a la immensa i desgraciada majoria. I en aquest àmbit arrosseguem també uns horaris que avui en dia no tenen raó de ser. Actualment molta gent treballa lluny de casa i tenir dues o tres hores lliures al migdia no suposa cap benefici. Per qui pot anar a casa a dinar i fer una migdiada “de pijama i orinal”, com deia l’ínclit Camilo José Cela, perfecte, però per a la majoria és una absurda pèrdua de temps. Amb una pausa d’una hora es pot dinar perfectament sense haver de recórrer al fast food ni a dietes escombraria. I sortir de la feina una o dues hores abans sí que millora la qualitat de vida de les persones. A més, hi ha estudis que diuen que el rendiment del treballador millora. Sembla lògic: empleat satisfet, millor feina.
Però vivim en un món poc cartesià i, com tots sabem, el que prima a l’empresa és “treballar molt”. I ho escric entre cometes perquè sota aquest concepte s’entén, sobre tot, passar-se moltes hores a la feina. El rendiment d’aquestes hores? Això ja són figues d’un altre paner. També hi ha la voluntat d’agradar a qui mana. Allò de “si el cap es queda fins tard, jo també”. D’això en diuen hores presencials, perquè el que importa és la presència, no la feina. I com que tots sabem que els dinars de qui mana s’acostumen a allargar amb sobretaules inacabables, doncs, la jornada laboral també s’allarga, la dels que han dinat amb una hora i la dels que n’han trigat tres. A tot això, sumem-hi que a molts homes potser ens resulta més còmode estar fins tard en un despatx que no fer el sopar o banyar criatures. Per tot això, crec que, malauradament, la proposta del ministre Caldera està abocada al fracàs.
Els detractors d’aquests nous horaris diuen que no podem copiar els països del nord d’Europa perquè al Mediterrani els ritmes són diferents: els dies són més llargs, la gent no es recull a casa tan d’hora. Doncs, raons de més, per adoptar aquests horaris! Si tenim aquests avantatges, aprofitem-los. Aprofitem el dia, el sol, la vida al carrer i passegem a la família o sortim amb els amics. No ens quedem tancats treballant fins les nou del vespre. Ai, si poguéssim sortir a sopar a les vuit i a les dotze estar dormint com angelets!

Les becades del Collsacabra

Article publicat a El 9 Nou el 3 de març de 2006

El meu nebot caçador em va recomanar fa temps la lectura del llibre Becadas en Corriol de Rafael Puget. D’entrada, el fet que l’autor fos fill d’un altre Rafael Puget, l’il·lustre senyor de Barcelona de Josep Pla, ja jugava a favor seu. Un senyor de Barcelona és un dels llibres que més bones estones m’ha fet passar i amb els que més he après sobre la història més propera del nostre país i la nostra comarca. És una autèntica llàstima que no es llegeixi més.
D’altra banda, l’autor del llibre sobre la caça de becades a la finca familiar de Corriol, al Collsacabra, era també nebot de Jacint Puget, un altre personatge interessant, que va deixar la indústria tèxtil familiar per instal·lar una estancia, anomenada La Catalana, a la Patagònia i dedicar-se a la cria d’ovelles. Jacint Puget va ser també biografiat per Pla a Un senyor de Terra del Foc i, més recentment, per Xavier Moret a El català de la Terra del Foc. No fa gaire, Miquel Calçada, en el programa de TV3 Afers exteriors va anar també a la recerca de La Catalana, casa que finalment va trobar, enmig d’extensions inhòspites, abandonada.
Però deixem la llunyana Argentina i centrem-nos en el Collsacabra, el senyor Puget i les seves becades. Seguint els consells del meu nebot, he llegit el llibre sobre aquests ocells tan preuats, tot i que hi havia també alguns elements que m’hi predisposaven en contra. El primer: l’obsessió de Rafael Puget per la caça, que el feia abatre al cap de l’any una gran quantitat de becades. He de dir que no m’han agradat mai aquests excessos. No sóc un detractor de la caça escudat en postulats ecologistes. Al contrari, penso que la caça és una activitat tradicional que, si es practica com a tal, pot afavorir l’equilibri natural. Però no crec en la caça com esport o competició. Penso que el caçador no ha de ser un depredador: ha de passejar-se, aturar-se a esmorzar, saber viure la natura, caçar poc, amb tranquil·litat i normalitat, i menjar-se allò que caça. No m’agraden les matances ni estèticament ni ecològicament. I quan dic això, tot i que el cas de què parlem és absolutament oposat, em venen sempre el cap les repulsives imatges de les monterías de señoritos amb grans esteses d’animals morts.
Un altre punt en contra: la moda de la becada. He vist a les cartes d’alguns restaurants plats de becada a preus exorbitants. Segurament són preus ajustats a l’oferta i la demanda, no ho discuteixo. Però sembla que davant la generalització del consum de marisc i d’altres delicatessen i de la cria en granja d’altres espècies cinegètiques, la becada ha esdevingut l’últim reducte de l’esnobisme. No ho critico, només ho constato. Fins i tot un grup de cuiners d’èlit del nostre país han editat, amb gran luxe, un llibre sobre la becada. Sembla que estem, doncs, davant d’un nou mite per a minories selectes.
Malgrat tot, he llegit Becadas en Corriol, un llibre també rar, exclusiu i difícil de trobar. I he de dir que en certs passatges m’ha arribat a captivar la mística, la veritable mística, d’un ocell del que tant m’havien parlat. De la mà d’aquest Puget que desconeixia i dels personatges que l’acompanyen (Casals de Tavertet, Ramon de Vilademunt,...) m’he passejat amb joia per les muntanyes del Collsacabra, com tantes vegades havia fet abans amb un altre gran caçador, el mestre Miguel Delibes, per les terres de Castella.

Manifest

Reprodueixo i expresso el meu suport al manifest signat per intel·lectuals, escriptors i periodistes contra l’islamisme (Publicat al diari danès Jyllands-Posten i al setmanari francès Charlie Hebdo)

MANIFESTO: Together facing the new totalitarianism
After having overcome fascism, Nazism, and Stalinism, the world now faces a new totalitarian global threat: Islamism.
We, writers, journalists, intellectuals, call for resistance to religious totalitarianism and for the promotion of freedom, equal opportunity and secular values for all.
The recent events, which occurred after the publication of drawings of Muhammed in European newspapers, have revealed the necessity of the struggle for these universal values. This struggle will not be won by arms, but in the ideological field. It is not a clash of civilisations nor an antagonism of West and East that we are witnessing, but a global struggle that confronts democrats and theocrats.
Like all totalitarianisms, Islamism is nurtured by fears and frustrations. The hate preachers bet on these feelings in order to form battalions destined to impose a liberticidal and unegalitarian world. But we clearly and firmly state: nothing, not even despair, justifies the choice of obscurantism, totalitarianism and hatred. Islamism is a reactionary ideology which kills equality, freedom and secularism wherever it is present. Its success can only lead to a world of domination: man's domination of woman, the Islamists' domination of all the others. To counter this, we must assure universal rights to oppressed or discriminated people.
We reject « cultural relativism », which consists in accepting that men and women of Muslim culture should be deprived of the right to equality, freedom and secular values in the name of respect for cultures and traditions. We refuse to renounce our critical spirit out of fear of being accused of "Islamophobia", an unfortunate concept which confuses criticism of Islam as a religion with stigmatisation of its believers.
We plead for the universality of freedom of expression, so that a critical spirit may be exercised on all continents, against all abuses and all dogmas.
We appeal to democrats and free spirits of all countries that our century should be one of Enlightenment, not of obscurantism.
12 signatures
Ayaan Hirsi Ali, Chahla Chafiq, Caroline Fourest, Bernard-Henri Lévy, Irshad Manji, Mehdi Mozaffari, Maryam Namazie, Taslima Nasreen, Salman Rushdie, Antoine Sfeir, Philippe Val, Ibn Warraq
Presentations:
Ayaan Hirsi Ali

Ayaan Hirsi Ali, from somilian origin, is member of Dutch parliement, member of the liberal party VVD. Writter of the film Submission which caused the assasination of Theo Van Gogh by an islamist in november 2004, she lives under police protection.
Chahla Chafiq

Chahla Chafiq, writer from iranian origin, exiled in France is a novelist and an essayist. She's the author of "Le nouvel homme islamiste , la prison politique en Iran " (2002). She also wrote novels such as "Chemins et brouillard" (2005).
Caroline Fourest

Essayist, editor in chief of Prochoix (a review who defend liberties against dogmatic and integrist ideologies), author of several reference books on « laicité » and fanatism : Tirs Croisés : la laïcité à l'épreuve des intégrismes juif, chrétien et musulman (with Fiammetta Venner), Frère Tariq : discours, stratégie et méthode de Tariq Ramadan, et la Tentation obscurantiste (Grasset, 2005). She receieved the National prize of laicité in 2005.
Bernard-Henri Lévy

French philosoph, born in Algeria, engaged against all the XXth century « ism » (Fascism, antisemitism, totalitarism, terrorism), he is the author of La Barbarie à visage humain, L'Idéologie française, La Pureté dangereuse, and more recently American Vertigo.
Irshad Manji

Irshad Manji is a Fellow at Yale University and the internationally best-selling author of "The Trouble with Islam Today: A Muslim's Call for Reform in Her Faith" (en francais: "Musulmane Mais Libre"). She speaks out for free expression based on the Koran itself. Née en Ouganda, elle a fui ce pays avec sa famille musulmane d'origine indienne à l'âge de quatre ans et vit maintenant au Canada, où ses émissions et ses livres connaissent un énorme succès.
Mehdi Mozaffari

Mehdi Mozaffari, professor from iranian origin and exiled in Denmark, is the author of several articles and books on islam and islamism such as : Authority in Islam: From Muhammad to Khomeini, Fatwa: Violence and Discourtesy and Glaobalization and Civilizations.
Maryam Namazie

Writer, TV International English producer; Director of the Worker-communist Party of Iran's International Relations; and 2005 winner of the National Secular Society's Secularist of the Year award.
Taslima Nasreen

Taslima Nasreen is born in Bangladesh. Doctor, her positions defending women and minorities brought her in trouble with a comittee of integrist called « Destroy Taslima » and to be persecuted as « apostate »
Salman Rushdie

Salman Rushdie is the author of nine novels, including Midnight's Children, The Satanic Verses and, most recently, Shalimar the Clown. He has received many literary awards, including the Booker Prize, the Whitbread Prize for Best Novel, Germany's Author of the Year Award, the European Union's Aristeion Prize, the Budapest Grand Prize for Literature, the Premio Mantova, and the Austrian State Prize for European Literature. He is a Commandeur of the Ordre des Arts et Lettres, an Honorary Professor in the Humanities at M.I.T., and the president of PEN American Center. His books have been translated into over 40 languages.
Philippe ValDirector of publication of Charlie Hebdo (Leftwing french newspaper who have republished the cartoons on the prophet Muhammad by solidarity with the danish citizens targeted by islamists).
Ibn Warraq

Ibn Warraq , author notably of Why I am Not a Muslim ; Leaving Islam : Apostates Speak Out ; and The Origins of the Koran , is at present Research Fellow at a New York Institute conducting philological and historical research into the Origins of Islam and its Holy Book.
Antoine Sfeir : Born in Lebanon, christian, Antoine Sfeir choosed french nationality to live in an universalist and « laïc » (real secular) country. He is the director of Les cahiers de l'Orient and has published several reference books on islamism such as Les réseaux d'Allah (2001) et Liberté, égalité, Islam : la République face au communautarisme (2005).