2.2.20

Desencant


Em commou la lectura de Espejo de sombras, el llibre de memòries de Felicidad Blanc. El vaig començar amb una certa recança; mai havia volgut veure El desencanto, perquè em semblava una mica pornogràfic recrear-se en la infelicitat i els fantasmes d'una família desgraciada. Però tot i la infelicitat enorme que sura com una constant al llarg del llibre, la bellesa hi aflora en molts passatges, inherent a la mirada de Felicidad Blanc. Malgrat totes les seves renúncies, malgrat totes les desgràcies, malgrat l'aclaparador desencant que pateix i expressa l'autora, sempre acaba emergint una visió neta i esperançada de la realitat, una confiança en què la història pot canviar, fins i tot una felicitat -efímera però valuosa- en determinats moments de la vida.
Els amics -R., À.- que han insistit en què vegi la pel·lícula, parlen de la veu de Felicidad Blanc com un element gairebé hipnòtic, el fil conductor del film. Sense haver-lo vist resulta impossible sentir-se condicionat per aquesta veu, que assenyalen com a molt especial, però curiosament, aquesta veu, entesa ara com a veu narrativa, és el que dóna la força a aquest llibre. La veu de Felicidad Blanc, amb totes les seves fantasies i subjectivitats, ens agafa de la mà i ens fa recórrer aquest camí, ple de sobresalts, perills, incerteses, pors, laments,... però la seva sinceritat i el seu amor -tan estrany, segurament tan poc equilibrat- arriba a semblar que pot vèncer totes les adversitats.
Trobem en la història episodis que ens reconforten -els anys de Londres, de Catalunya-, personatges com el pare metge, que semblen poderosament protectors i invencibles, però en tot moment intuïm -i sabem- que el lent teixir de la desgràcia, que té en el marit i els fills, especialment el mitjà, com a principals protagonistes, acabarà imposant-se.
És, en qualsevol cas, una història que no pot deixar indiferent, un llibre que acabes tancant amb un fort sospir, que et deixa un pes però alhora una ensenyança. I un personatge, el de Felicidad Blanc, que mai més et resultarà indiferent.

Cap comentari: