13.2.20

Notes

Amb tots els matisos que calgui, però de la cancel·lació del congrés de telefonia mòbil a causa de l'epidèmia del coronavirus en podem treure alguna conclusió important. Allò ancestral -la por, la pesta- s'acaba imposant a tota la posmodernitat del món. Allò tradicionalment més valuós -la vida, la salut- té efectivament més valor que els nous tòtems-el negoci, els diners, la tecnologia, les relacions socials. I, finalment, no som tan poderosos com ens creiem.

***
Avui, en obrir la finestra a primera hora del matí, Aiguafreda tenia un aire francès. El verd de l'herba humida. El sol que sortia, tènue. Les velles teulades. Els grumolls de boira que es movien inquiets a les fondalades.

***
Treure de la funda un disc vell de Siouxsie & The Banshees, treure-li la pols amb aquella espongeta de vellut, i posar-lo al tocadiscs. Veure com baixa el braç i l'agulla toca el vinil. Sentir les crepitacions inicials i després la música que comença a sonar. Una petita meravella.

***
Camina pel carrer i torbar-te de cop una cara coneguda sense arribar a saber qui és. Pensar, amb els anys, quantes persones has arribat a conèixer, fugaçment.

***
I d'alguns d'aquests rostres -i el que porten al darrera- saber, amb satisfacció, que no els has de veure mai més.

***
Conduint amb el cotxe, trobar-te de cop amb un autèntic boig, amb aparença d'home respectable. I haver d'iniciar una discussió encesa i absurda, que sobtadament voldries -i podries- acabar amb quatre cops de puny. I no fer-ho per tres motius: per mandra, per civilització i per consciència que el pitjor que té el mal és que t'acaba portant al seu terreny, convertint-te inesperadament en un dels seus soldats.

***
I adonar-te, feliçment, que allò que t'ha deixat un malestar que creus que arrossegaràs tot el dia, s'ha volatilitzat ràpidament.

***
En arribar a casa ben entrada la nit, trobar-te Orion -i Sírius- imponents sobre els cingles, en un lloc inesperat propi de les hores avançades, on quasi mai els veiem. Una imatge molt bella.

Cap comentari: