5.11.12

El llibreter de S.

Aquesta nit, sense saber ben bé per què (potser per la febre), he recordat un episodi molt concret de la meva joventut. Amb uns quants amics, venia llavors també la G., vam anar a parar un dia a una ciutat mitjana de l'entorn de Barcelona. No sé què hi fèiem allí, però passejant pels carrerons del centre ens vam topar amb una modesta llibreria de vell. Era un espai petit, ple de llibres i alguns objectes d'art. El llibreter feia tertúlia amb un amic seu, que seia en una vella cadira de barber. Jo vaig començar a resseguir les prestatgeries mentre els meus amics s'afegien a la conversa, que jo seguia sense perdre el fil de les meves recerques. El fons de la llibreria, sense ser extraordinari, era interessant, els preus assequibles i el llibreter enraonador i afable. Recordo, però, que quan vam sortir de la llibreria, un dels meus amics va explicar-me a mitja veu els problemes de salut que tenia un altre i això va deixar per sempre a aquell dia un regust més agre que no pas dolç.
Vam tornar unes quantes vegades a aquella llibreria: a buscar llibres, a xerrar i a distreure'ns. Al cap d'un temps la llibreria va canviar de local però no d'atrezzo. El silló de barber, amb el seient de reixeta, era sempre allí. Al final, vaig acabar anant-hi jo sol unes quantes vegades i l'última vaig trobar-me la llibreria tancada, amb un munt de publicitat i cartes acumulades en algun racó de la porta. Vaig pensar que el negoci havia anat malament, cosa que no em va sorprendre gens. Al cap d'uns anys, però, vaig saber casualment que el llibreter havia mort de forma fulminant a causa d'una ràpida malaltia.
No he tornat més per aquells indrets. He pensat avui en el llibreter i també en el meu amic. No el veig gaire, el saludo algun cop passant amb el cotxe. Em sembla feliç, circulant al marge de les carreteres més transitades de la vida. I he pensat avui també que en la vida ja quasi no existeixen els trens de rodalies. Sembla que cada vegada més les úniques opcions són pujar a un tren d'alta velocitat o quedar-nos parats a l'andana.