28.2.12

Pinzellades


Parat en un semàfor, al carrer d'Aragó cantonada amb Diagonal, giro el cap de forma reflexa i em trobo amb una imatge de gran potència visual. Si fos fotògraf, no dubtaria en captar-la. Al fons d'un passatge estret, una vella nau de totxo, amb teulada a dues aigües, reconvertida en garatge i retolada amb grans lletres blaves, de tipografia démodé com a Parking Manhattan. En un segon pla, el darrere d'un edifici dels anys cinquanta o seixanta amb galeries plenes de roba estesa. I al fons de tot, però ben a prop, l'impacte d'un parell de torres, enormes, mig en obres, de la Sagrada Família. Tot plegat constitueix un conjunt gairebé al·legòric de l'evolució de la ciutat, des de l'esclat industrial fins al poder gairebé omnímode de les icones turístiques.

***

Llegeixo aquests dies El lugar de la estrella, de Patrick Modiano. Crec que és el seu primer llibre i forma part de la trilogia sobre l'ocupació nazi de França que ha editat ara Anagrama. És un llibre que m'incomoda, em desagrada. No s'assembla als altres Modianos que he llegit. Sembla com si l'autor busqués el més difícil encara en la depravació del personatge protagonista. I em fa pensar en aquella reflexió que feia un escriptor -i que inicialment pot semblar pueril i falsa- en el sentit que és impossible fer néixer bona literatura des de la malignitat. Tot i que en aquest cas la perversitat no prové de l'autor sinó del personatge, de la història, al capdavall acaba impregnant tota l'obra, convertint-la en indigerible. Almenys per a mi.

***

Arribo a casa i els nens em demanen que, abans d'anar a dormir, els llegeixi -i traduexi- Mon ami à trois pattes. És un conte magníficament il·lustrat que vàrem comprar a la llibreria del Museu de la impremta de Grignan i que explica una història molt trista sobre l'amistat entre un nen que ha perdut la mare i un gos de carrer que només té tres potes. L'À. acaba amb els ulls plorosos a causa del final, també infeliç, però la tristesa d'aquesta història d'amistat desgraciada té una noblesa que l'eleva i la transcendeix. El contrast entre el llibre anterior, que acabo de llegir al tren, i aquesta història que explico als nens se'm fa extraordinàriament evident.
Per cert, els autors són Kenzo Yamamoto i Hideko Ise.

Cap comentari: