M'agrada l'hivern però em cansa la seva persistència de tardes curtes i fosques. M'il·lusiona la neu però m'incomoden les seves conseqüències en la quotidianitat imposada. M'agrada viure, de tant en tant, l'element nòrdic d'aquest país, que la iconografia montsenyenca d'avets i aigües geliues sigui certa, però acabo enyorant la mediterraneïtat.
Després de dies submergit en l'esperit mediterrani de l'obra de Maillol, en la seva llum tan grega, aquests cels llisos i grisos, com llençols alemanys vells, m'entristeixen. Recordem, doncs, Maillol i la seva Mediterrània de Banyuls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada