9.3.11

J. i N.

Dia dur. L'À. i la G. estan malalts i m'he d'aixecar uns quants cops a la nit. Em llevo a les sis del matí i no torno a casa fins quarts d'onze de la nit. Durant el dia, no paro ni un moment. A sobre, els trens circulen malament, tant de baixada com de pujada.
A les deu de la nit, mentre espero, cansat, un tren a l'estació de Granollers, em saluden J. i N., que van amb un grup d'amics. Després de tot un dia passat en un escenari transcendent, envoltat de gent de pes i sentint debats carregats de profunditat, la conversa banal i insòlita amb J. i N. resulta balsàmica i reconfortant. El seu món adolescent i ingenu se'm situa molt lluny però, paradoxalment, m'és proper. La seva càrrega de bona fe em resulta extraordinàriament agradable. Em distreu fins i tot de l'enèssima emprenyada amb la Renfe.

Cap comentari: