Ja fa uns anys, gairebé per casualitat, vam anar a parar al Chateau de Mayragues. Havíem passat el dia a Toulouse, en una fira de llibres vells, i vam dormir-hi la nit del dissabte. Si no recordo malament, era el mes de març i encara feia fred.
El Chateau de Mayragues és una autèntica meravella. Es troba al municipi de Castelnau de Montmiral, en la zona vinícola de Gaillac i no massa lluny d’Albi. Està rodejat de vinyes –del mateix castell- i de boscos i la seva estampa és imponent. L'arquitectura és austera però alhora d’una gran bellesa, amb un fantàstic camí de ronda que corona la seva estructura sòbria.
La principal activitat dels propietaris del castell –escocès ell, francesa ella- és l’elaboració de vi de la denominació d’origen Gaillac però també lloguen dues úniques habitacions, en règim de chambre d’hôtes, que donen justament al camí de ronda. No és, ni molt menys, un Relais Chateaux ni un hotel de luxe, però, paradoxalment, hostatjat-s’hi és un autèntic luxe.
Els propietaris van emprendre la magna obra de restauració sense cap vel·leitat esteticista, utilitzant sempre materials tradicionals i amb la màxima fidelitat al que fou el castell originalment. El resultat de tants esfroços ha valgut la pena i no és casualitat que hagi obtingut el Grand Prix des Vieilles Maisons Françaises de 1998.
Dormir en el silenci d’una de les cambres del castell i sortir de bon matí, mentre el sol tot just es desperta, a la fesca del camí de ronda que sobrevola el jardí i el bosc de roures veí, és una experiència deliciosa.
Pero el Chateau de Mayragues no és una bellesa aïllada ni una flor que no fa estiu. Tota la regió dels vinobles de Gaillac i de l’Albigeois, una àrea rural on el temps discorre a un altre ritme, està plena de petites joies. Però això ja serà objecte d’una altra estampa francesa.
El Chateau de Mayragues és una autèntica meravella. Es troba al municipi de Castelnau de Montmiral, en la zona vinícola de Gaillac i no massa lluny d’Albi. Està rodejat de vinyes –del mateix castell- i de boscos i la seva estampa és imponent. L'arquitectura és austera però alhora d’una gran bellesa, amb un fantàstic camí de ronda que corona la seva estructura sòbria.
La principal activitat dels propietaris del castell –escocès ell, francesa ella- és l’elaboració de vi de la denominació d’origen Gaillac però també lloguen dues úniques habitacions, en règim de chambre d’hôtes, que donen justament al camí de ronda. No és, ni molt menys, un Relais Chateaux ni un hotel de luxe, però, paradoxalment, hostatjat-s’hi és un autèntic luxe.
Els propietaris van emprendre la magna obra de restauració sense cap vel·leitat esteticista, utilitzant sempre materials tradicionals i amb la màxima fidelitat al que fou el castell originalment. El resultat de tants esfroços ha valgut la pena i no és casualitat que hagi obtingut el Grand Prix des Vieilles Maisons Françaises de 1998.
Dormir en el silenci d’una de les cambres del castell i sortir de bon matí, mentre el sol tot just es desperta, a la fesca del camí de ronda que sobrevola el jardí i el bosc de roures veí, és una experiència deliciosa.
Pero el Chateau de Mayragues no és una bellesa aïllada ni una flor que no fa estiu. Tota la regió dels vinobles de Gaillac i de l’Albigeois, una àrea rural on el temps discorre a un altre ritme, està plena de petites joies. Però això ja serà objecte d’una altra estampa francesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada