Esbossos

Fa unes setmanes vaig escriure un poema sobre un ocell que conviu amb el meu cotxe dins del garatge. Ahir vaig trobar-me una cagarada immensa, monumental, sobre el cotxe. M'ha costat interpretar el fet. D'entrada, vaig pensar que era la resposta -l'opinió- de l'ocell sobre el poema en qüestió i la meva ineptitud poètica. Però crec que hi ha elements sòlids per afirmar que difícilment l'ocell ha pogut llegir-lo. Crec que aquesta realitat -la cagarada de l'ocell- té una dimensió més àmplia. Pot ser, efectivament, una resposta al meu poema, però d'un altre abast. La natura, el món, la realitat venen a dir-me, a través de l'ocell poetitzat que defeca sobre el meu cotxe, que ni aquest poema -ni cap altre- tenen el més mínim sentit; que en el món cal tocar de peus a terra, estar a l'aguait i no baixar la guàrdia. La cagarada diu que Putin, per posar un exemple d'actualitat i potser una mica extrem, té una visió més objectiva del que és la vida que no pas jo.

***

Realment la cagarada és sòlida, resistent. Em costa esforços treure-la. Potser n'hauria pogut fer donació a algun museu d'art contemporani.

***

S'acaba la temporada de les taronges. Aquesta setmana faré l'última comanda als pagesos d'Alcanar que me les envien. Ara, a esperar els préssecs de vinya. En això, com en tantes altres coses, sóc clavat al meu pare: taronges a l'hivern i préssecs de vinya a l'estiu.

***

He acabat els diaris de Guillem Simó. No hi ha dubte de que el personatge és interessant, Incòmode, rebel i refractari, combrego amb ell en moltes coses. Però els seus diaris no m'han acabat de convèncer. Hi he trobat a faltar més quotidianitat, allò que l'R. anomena el necessari ciment dels diaris. Precisament, quan més m'han agradat és quan hi he trobat aquesta fotografia del dia a dia. Simó diu que escriu per un lector del futur, però acaba dient que aquest lector hauria de tenir unes característiques que el converteixen en un impossible, en un fantasma. No he estat capaç d'esdevenir aquest fantasma.

***

Matí passat al jardí, feinejant. Fantàstic dia de primavera. El sol ja crema i cal buscar l'ombra. He entrat una estona a escriure per refrescar-me. Ara sortiré al sol, a llegir una estona. Sempre he tingut recança de no viure a la ciutat -a París, posats a triar- però ara penso que em seria difícil renunciar al jardí, a aquest espai exterior que és gairebé un refugi.

***

Algunes sèries mainstream tenen també virtuts. The white lotus, per exemple, és capaç de reflectir les misèries humanes del món actual de forma descarnada, en contrast amb escenaris plens de bellesa. És una fórmula reeixida.