Apunts

Ha mort Anouk Aimée. Fa uns anys la vam veure a Peralada amb Gerard Depardieu, en una obra epistolar. No en guardo cap record especial, però donada la meva escassa propensió a assistir a espectacles, consigno aquest fet: jo vaig veure actuar Anouk Aimée.

***

I la setmana passada va morir Françoise Hardy. Va ser aquell dia fred i tardoral, paradoxalment crepuscular en plena primavera, de què parlàvem fa uns dies. Els cursis dirien que la primavera plorava la seva mort. Potser tindrien raó.

***

Constato que de vegades es ven ideologia com qui ven droga. Per fer negoci a costa de les nostres febleses.

***

Rellegeixo Dublinesos. Joyce, quin mestre dels ambients!

***

Per fer temps, volto pel Corte Inglés de la Diagonal. Fa vint-i-cinc anys hi anava sovint, als migdies, també per fer temps, quan es feien horaris partits. Han canviat poques coses en aquesta mena d'oasi temporal, a banda dels preus. Segurament molts productes que abans estaven a l'abast de les classes mitjanes, ara ja no ho estan. Però el que em fa pensar, sobretot, són aquest anys transcorreguts. Sento que no ha passat tant de temps, que he canviat poc, però si faig una projecció equivalent cap endavant, em veig amb vuitanta anys. I no, no és pessimisme, són matemàtiques.

***

Entro en un cafè del barri de les Corts, on he quedat per una trobada. Hi ha força gent, però hi regna un silenci absolut, que em sobta. La meva satisfacció inicial s'entela quan m'adono que no es tracta d'un silenci introspectiu sinó d'un silenci estrictament tecnològic: cada persona està connectada i abduïda per la seva màquina respectiva.

***

Dilluns i dimarts tinc sengles entrevistes d'una certa transcendència, en àmbits diferents.

- Estàs nerviós?- em pregunta la G.

- No, només em posen nerviós les coses importants - contesto. Com el partit de diumenge.