6.12.19

Cercles

S'atribueixen moltes sentències divertides al genial, excèntric i poc pragmàtic futbolista britànic George Best. Una de les més celebrades és aquella que, sembla, va pronunciar amb la perspectiva dels anys viscuts: He gastat la meitat de la meva fortuna en dones i alcohol, la resta, l'he malgastada.
Jo no vull fer com Best, així que sempre que puc gasto els meus ingressos -poc comparables als seus- en llibres i viatges. És la millor manera de no malgastar-los.
Faig tants viatges -o escapades o sortides- com puc, i de vegades fins i tot n'organitzo que mai s'arriben a efectuar. L'altre dia em va arribar una facècia d'aquestes que corren per whatsapp que deia alguna cosa com ara: Quines ganes tinc de passar tot el mes de desembre a Nova York com l'any passat.. (que també en tenia ganes però tampoc hi vaig anar). Doncs això.
Recordo que fa anys vaig estar mirant de fer una escapada a un petit poble de Picardia, Gerberoy, via l'aeroport de Paris Beauvais on vola -o volava- Ryanair des de Girona. No sé com vaig descobrir aquest indret, però em va semblar un lloc fascinant, quasi encantat. Les fotografies el mostren com allunyat del temps, ple de roses i heures. Poètic i boirós. Passejant-hi virtualment, vaig trobar que alberga la casa-taller-jardí del qui fou pintor post-impressionista Henri le Sidaner. L'indret recorda una mica el Giverny de Monet. No coneixia le Sidaner, però vaig veure que la seva obra tenia també un aire boirinós, els seus plein air incloïen una capa més d'humitat -o de foscor- que els dels impressionistes tradicionals. No per això van deixar d'agradar-me.
Aquella escapada a Gerberoy mai es va arribar a fer, i crec que no havia vist mai tampoc al natural cap le Sidaner. Fins dilluns passat, quan a l'exposició d'obres al pastel de la Fundació Mapfre de Barcelona, vaig topar-me a una de les seves obres, una imatge hivernal d'una casa de poble, amb les finestres il·luminades que em va transportar a l'ocult Gerberoy. Hi ha moments en què els cercles semblen tancar-se.

Cap comentari: