Dissabte al matí. M'he de desfer d'uns papers i uns aparells electrònics espatllats. Vaig a la deixalleria. Faig cua, em fan pesar tot el que porto, em demanen les dades, les registren.
Diumenge al matí. Després d'un partit de tennis nefast en el qual ni tan sols arribo a suar, decideixo anar a córrer una mica. Sóc al bell mig del Vallès, entre camps de cultius -bonics- i urbanitzacions -lletges-. Baixo per uns pendents sabent que després els hauré de pujar, un bona penitència per al meu joc desastrós. De cop, sento una veu, provinent d'un megàfon, que s'aproxima. El chatarrero, repeteix, recojo todo tipo de chatarra a domicilio. I el camió va recorrent els carrers de les urbanitzacions fins que la veu s'apaga.
Penso en el contrast entre els dos matins. Un món que es va imposant i un altre que es resisteix a morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada