Potser és la diabòlica mania d’escriure, que deia Pla, o tal
vegada això seria massa presumptuós. La qüestió és que portava un parell de
dies volent escriure sobre Camus, em sentia interpel·lat per la lectura de la
seva biografia i pel que representa la complexitat del personatge i les
projeccions que se’n poden fer, i em sentia inquiet, intranquil, per no haver
escrit res i per no saber si seria capaç de fer-ho. El que vaig escriure ahir
em sembla ara una pinzellada superficial, que em deixa insatisfet, però almenys
sento una certa calma, com de feina complerta, simplement per haver-me posat a
escriure.
***
Escric aquest text ahir, però com faig a vegades no el
publico encara. Curiosament, mentrestant, m’escriu un missatge l’amic P. i em
diu que va agradar-li molt l’entrada sobre Camus. Em reconforta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada