Interessant l'article d'avui de Joan de Sagarra a La Vanguardia sobre Camus i Lourmarin. Explica que va visitar fa pocs dies aquest bonic poble provençal per recórrer els passos de l'escriptor d'Alger. Curiosament jo també vaig ser-hi fa unes setmanes i els nostres peus també van fer camí cap el petit cementiri per retre homenatge a un escriptor íntegre i valent. Casualment fa un parell d'anys vaig escriure també un article a El Punt arran de la polèmica sobre el possible trasllat al Panteó parisenc de les despulles de Camus.
Dibuixa ara Sagarra un poble acomodat a l'estiueig de famílies benestants. No li falta raó. Costa imaginar-se a Camus passejant-se pels seus carrers o seguint les evolucions de l'equip de futbol local. Però no és menys cert que, malgrat aquesta colonització pel turisme d'elit, Lourmarin no s'ha alienat davant les masses i ha sabut preservar el seu caràcter: l'arquitectura popular, el viure reposat, la gastronomia local... Tanco els ulls i encara enyoro les façanes de les seves cases, els finestrals de fusta, la música de l'aigua de les fonts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada