Tot i que alguna de les seves novel•les m’ha avorrit, Irène Némirovsky em sembla una novel•lista excel•lent. Més que pels arguments que, com ja he escrit alguna vegada, és el que m’acaba interessant menys d’una novel•la, per la seva capacitat de transmetre a la perfecció determinades escenes, atmosferes, sensacions.
Una de les meves compres del dia de Sant Jordi va ser El malentendido, la seva primera novel•la, que comença ja amb una escena magníficament resolta. És simplement el despertar d’un jove a l’habitació d’un hotel de la costa basca. Némirovsky ens dibuixa el moment amb traços mestres: el sol que entra pels finestrals, la sensació de pau vacacional, els sons de l’estiu, la promesa d’un nou dia, el cambrer que arriba amb la safata de l’esmorzar... N’hi ha prou amb aquests elements per situar-nos en l’ambient i en l’estat d’ànim del personatge. I per fer sentir al lector ganes de protagonitzar aquesta escena, de poder traslladar-se a un hotel belle époque d’Hendaia i, per què no, de poder conèixer després la bella Denise, partenaire del protagonista de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada