Davant d'un llit desfet es poden adoptar dues actituds clarament diferenciades: la revolucionària i la conservadora. El revolucionari, amb un optimisme innat i una confiança infinita en les seves habilitats, acaba de desfer el llit, treu fins l'últim llençol i deixa el matalàs nu. És higienista, vol construir una realitat millor i hi creu plenament. El conservador, de la seva banda, desconfia del futur, creu en allò que li ha estat donat i no vol emprendre aventures arriscades. Així, intenta treure partit d'allò que té, estirant els llençols, posant ordre amb les mantes, aplanant els cobrellits.
Les diferents actituds davant d'un llit desfet no difereixen gaire de les posicions davant la vida o la governança d'un país. Al llarg del segle XX s'han fet molts invents basats en la construcció d'ordres nous. Estirar els llençols, amb tots els seus defectes, ha estat sempre un mal menor.
5 comentaris:
Qui fa el llit cada dia no es planteja aixó, sino pensa amb el reconfort que tens al vespre quan cansat d'una llarga jornada de treball t'hi estires per dormir.
una miqueta rebuscat tot plegat, però vaja...
Mai m'hauria pensat que aquesta entrada seria polèmica...
Sí, l'habilitat per captar els recursos literaris, les metàfores, les alegories, és pasmosa.
No sé si estic debatent amb el mateix "anònim" o cada vegada és un anònim diferent...
Publica un comentari a l'entrada