Sense mites

El futbol és irracionalitat. Aquesta és la seva gràcia. Si li traiem el sentiment no queda res de bo: negoci i interessos. El futbol no seria res sense l’èpica i, de vegades, la lírica. No deixa de ser un vestigi del passat, una reminiscència atàvica de guerres i lluites. Per això, el futbol necessita herois i vilans, i un equip de futbol no és res sense la seva mitologia particular.
És molt trist dir-ho però el nostre equip s’està quedant sense mites. Amb més pena que glòria anem fent la viu-viu pels camps de joc, però en el terreny simbòlic la derrota és absoluta.
El nostre gran arcàngel ha davallat als inferns i altres referents s’han difuminat al camp o perdut en infermeries. De l’Orient ens va arribar un samurai a qui no han deixat ni desembeinar l’espasa.
La situació esportiva és trista però encara ho és més en el vessant dels referents. Si pregunto al meu fill quin jugador li agrada no sap ni què respondre. I a mi em passa gairebé el mateix. No ens servirà de res tenir un gran camp si no tenim ídols sobre la seva gespa.