27.5.09

La vella Copa d'Europa

No és perquè la jugui el Barça (que segurament també hi influeix) però el cert és que tota aquesta bogeria per la final de la Champions League (pronuncïi’s championlij), em fa sentir una certa nostàlgia per la vella Copa d’Europa.
Recordo vagament algunes finals de la dècada del setanta amb el Liverpool, el Nottingham Forest, el Bruges o fins i tot el Saint-Etienne com a protagonistes, que passaven gairebé desapercebudes aquí. Veig perfectament el meu cunyat –un dels pocs que les seguia amb passió- dient-me que estigués atent a la tele i al joc de Kevin Keegan i Kenny Dalglish, els seus jugadors favorits de l’època.
Als vuitanta, el seguiment va començar a créixer i vam viure alegries com la remuntada del Porto davant l’antipàtic Bayern de Munich, amb gol de taló de l’algerià Rabah Madjer als últims minuts, o els penals parats per Duckadam a Sevilla.
La creació de la Lliga de Campions va ser una bona idea per donar major magnitud a la competició, però al mateix temps l’ha mercantilitzat i l’ha convertit en un espectacle d’estil quasi nordamericà. La final comença a semblar la superbowl. També ha canibalitzat la desapareguda Recopa i l’ara irrellevant Copa de la UEFA, que eren somni i estímul de molts equips modestos i no tan modestos (el mateix Barça va començar la seva projecció europea amb el triomf històric a Basilea). I paradoxalment, ara que es diu Lliga de Campions no cal ni ser campió per guanyar aquesta copa. Raons per reivindicar la vella Copa d’Europa, vintage style.

2 comentaris:

Àlex ha dit...

Veig que no t'has pogut estar de recordar l'alegria dels penals a Sevilla, però, tot i sent d'una generació més "champions", coincideixo amb la teva opinió.
Però si avui la guanyem no me n'alegraré menys, això segur.

El teu cunyat, tot i no ser tan futboler com abans, tot sovint segueix parlant amb passió d'aquells Keegan, Dalglish, etc.

Àlex Figueras ha dit...

És tal com ho dius. Inicialment, el paràgraf s'acabava amb el gol de Madjer i així ho volia deixar, però ha acabat sortint la bèstia i ha escrit la frase.
Respecte al cunyat, crec que això de que no és tan futboler és una llegenda. Els sms que envia ho desmenteixen.