Fabrice Moireau

Aquest any, les festes de Nadal no ens han portat gaire coses bones. Aquest és un dels motius pels quals aquest bloc no s’ha actualitzat amb la freqüència desitjable. Però bé, sempre hi ha alguna excepció, i aquest any Nadal ens ha deixat com a regal un llibre d’aquarel·les sobre la Vall del Loira de Fabrice Moireau. És l’edició espanyola, a càrrec d’Anaya Touring, d’una col·lecció de llibres francesos d’aquarel·les de diferents ciutats i regions publicats per Les Éditions du Pacifique.
Mai he estat especialment amant de la pintura en aquarel·la, que té una certa tendència al paisatgisme de postal una mica arnat i aigualit. Però les aquarel·les de Fabrice Moireau que retraten paisatges del Loira són d’una gran bellesa. Potser sóc una mica simplista en alinear-me amb Joaquim Mir que deia “jo pinto i prou”, però en l’art busco bàsicament bellesa i capacitat de transmetre, sense grans escarafalls, una atmosfera, una realitat, un caràcter, una personalitat. I això és el que aconsegueix Moireau amb aquestes aquarel·les austeres, senzilles i arrelades a la realitat, que casen perfectament amb l’esperit d’un país (el genius loci) pausat, obert, tranquil, amb grans espais. Un país on el temps discorre lentament com els núvols dels seus cels enormes o com les aigües dels seus rius omnipresents: el gran Loira i els seus fills, l’Indre, el Cher, el Loir, el Vienne...
Fabrice Moireau ha il·lustrat també d’altres llibres de la col·lecció: els de París, Venècia, Nova York, Provença (aquest es pot fullejar clicant l'enllaç i crec que la pintura de Moireau no conjuga tan bé amb els ocres provençals com amb els grisos del nord)... Caldrà veure’ls amb detall.