Aquests darrers dies s’està duent a terme una campanya a favor del Bar Pastís, segons sembla amenaçat de tancament per l’Ajuntament de Barcelona a causa del soroll i les molèsties en el veïnat. La música no és soroll, diu un dels lemes de la campanya, impulsada per figures destacades de les arts i les lletres.
Desconec el fons d’aquest cas i segurament no es pot generalitzar a partir d’una particularitat, però no és l’única vegada en què el tancament d’un local per contaminació acústica rep la contestació de personatges d’aquest sector. També va passar, per exemple, amb La Paloma.
Aquesta situació em resulta especialment indignant. Segurament molts dels qui protesten contra aquest tancament, després de gaudir de la música (no ho dubto) i d’immergir-se en la suposada bohèmia del Pastís, tornen als seus pisos insonoritzats i airecondicionats de Sarrià-Sant Gervasi o a les seves masies de l’Empordà, on dormen plàcidament. Mentrestant, els veïns del Raval, amb les finestres obertes per la calor i la humitat d’aquells carrerons insalubres, es desvetllen per tota una gamma de músiques i sorolls. M’agradaria que preguntessin a qui no pot dormir a les quatre del matí si la música no és soroll.
Segurament aquesta situació que dibuixo és una caricatura però no dista tant de la realitat. I per acabar de reblar el clau diré també que molts dels qui s’oposen a prendre mesures contra aquests locals sorollosos tan entranyables són també els que es queixen per les actuacions urbanístiques que pretenen adecentar i modernitzar barris com el Xino. Es perd el color del barri, l’autenticitat...- diuen, mentre la sordidesa de putes, ionquis i camells l’aguanten els altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada