Dos flaixos

1) Dimarts vaig anar al tanatori de Sant Gervasi a donar un condol. Eren les tres de la tarda i feia molta calor. La vista sobre Barcelona era magnífica, amb el cementiri a primer pla i la gran massa urbana al fons, desdibuixada només per la calitja i una llum excessiva. L’improvisat mirador estava desert i regnava pertot un gran silenci. Tenint Barcelona als meus peus vaig recordar indefectiblement la cançó de Loquillo, especialment aquell fragment que diu:

y desde esta curva donde estoy parado
me he sorprendido mirando a tu barrio
y me han atrapado luces de ciudad.



2) Avui, a diferència del que faig normalment, he agafat el tren a l’estació d’Aiguafreda (o Sant Martí de Centelles per ser exactes). Eren dos quarts de vuit i feia una fresqueta mot agradable. Els cingles del Puigfred, imponents, es retallaven sobre un cel molt blau i s’imposaven sobre tota la xarxa de cables del tren, la sempre temuda catenària. S’hi estava bé, a l’andana, mirant aquest paisatge i gaudint d’una temperatura de luxe per ser el mes de juliol.