Sembla que la votació per escollir l’escriptor català que més ha merescut el Nobel s’ha estancat també, com l’anterior, en un total de sis vots (deu ser el sostre d’audiència del bloc?). En qualsevol cas, com que sembla que l’empat Josep Pla - Altres s’eternitza, agrairia als qui heu optat per aquesta darrera opció que concretéssiu a quin altre escriptor us referíeu mitjançant un comentari en aquest post (podeu utilitzar l’opció anònim si no voleu deixar rastre).
Gràcies.
29.1.08
28.1.08
Crònica personal, parcial i subjectiva de la catosfera
Com ja vaig anunciar, aquest cap de setmana vaig participar, en la mesura que les meves obligacions laborals i familiars m'ho van permetre (o sigui, ben poc), a les Jornades de la catosfera que van tenir lloc a Granollers. Vaig ser a les jornades dissabte al matí i una estona divendres a la tarda, o sigui que la meva valoració no deixa de ser parcial i esbiaixada.
El primer sentiment va ser sentir-me una mica fora de lloc. Ja sabeu que em defineixo com a tecnoescèptic (això no vol dir que no usi les noves tecnologies ni que hi sigui contrari, només una mica escèptic) i allò era el paradís del high-tech. Qui no portava el portàtil, la càmera de vídeo, el mòbil d’última generació o altres artilugis se sentia una mica estrany. Qui no havia sentit a parlar mai de feedburner, twitter, streaming o flickr estava una mica perdut. No cal dir que aquest era el meu cas.
En aquest context, vaig assistir una mica atemorit al taller Fer un bloc, al qual m’havia inscrit però curiosament vaig trobar-me que aquí es partia de zero i vaig sentir-me alleujat. Tot i que el nivell era força bàsic vaig poder aprendre algunes tècniques que em seran útils.
També vaig ser present a la taula rodona Blocs i literatura, que em va decebre una mica. Vaig arribar a la conclusió que la literatura, per moltes innovacions que hi posem, té el seu lloc que són els llibres. Una de les ponents, professora universitària, va presentar noves tècniques d’aprenentatge digital amb molta música i disseny però, què voleu que us digui, si et donen un bon llibre a la literatura hi entres tot sol. I a qui no li interessi llegir que es dediqui a una altra cosa. Tots aquests mètodes estranys em semblen en va.
Un altre ponent va aventurar, per enèsima vegada, la desaparició del llibre en format paper perquè, va dir, les noves generacions són ja nadiues digitals i no entren en el llibre convencional. I jo que continuo amb el meu escepticisme. Tot això no vol dir que no consideri els blocs una eina molt valuosa d’expressió personal, tant des d’un punt de vista literari com des d’altres perspectives. Evidentment, si no ho pensés no estaria escrivint ni publicant aquest bloc.
En aquest sentit, em va agradar molt la conferència inaugural que va fer en Marc Vidal, organitzador i ànima de les jornades, que va saber transmetre a tots els blogaires la il·lusió de participar en aquest món. Va arribar a afirmar que els blocs podien arribar a crear, a través de la xarxa de transmissió d’informació, coneixement i opinió que configuren, un món més just, un món millor. I aquí, l’escèptic no ho és tant i pensa que potser té raó.
Malgrat tot, discrepo amb ell en un punt important. Va dir que els blogaires no som periodistes (això és ben cert, tot i que n'hi haurà més d’un que ho sigui) i no hem de contrastar les informacions. No hi estic d’acord. Crec que els blogaires podem ser absolutament subjectius però quan donem informació ha d’estar contrastada. Jo almenys segueixo aquesta línia i penso que la rigorositat és un valor essencial.
Val a dir que el to de molts ponents va ser el de voler donar als blocs un contrapunt alternatiu a la veritat oficial i un aire una mica contracultural. Penso que està molt bé fer de contrapoder i és molt cert que l’escriptor de blocs no té els condicionants que té un periodista que escrigui en un mitjà oficial, però deixeu-me dir que em continuo fiant més del que llegeixo a La Vanguardia que del que digui un bloc X. I, encara més, quants dels qui auguren la caiguda en desgràcia dels mitjans tradicionals no canviarien el seu bloc per una pàgina en un diari? Jo sí.
Canviant de terç, cal dir que vaig trobar també molt interessant la ponència d’en Carles Puigdemont dins la taula rodona sobre blocs i política. Va ser un exemple de l'aplicabilitat i l'eficàcia de la tecnologia en el món de la política i crec que hauria de ser un valor en alça en la moltes vegades grisa política nacional.
Per acabar, dir també que ser un gran avançat en l’ús de dispositus digitals no ha d'estar renyit amb la bona educació. I ho dic perquè no em sembla massa correcte, com feien alguns veïns meus, passar-se tota una conferència teclejant amb l’ordinador portàtil, mostrant-se vídeos amb el telèfon mòbil o fent la tertúlia en veu alta sobre allò que veien en la pantalla. I més quan la sala és petita, la capacitat limitada i hi ha gent que es queda a fora. Que quedi aquí la meva queixa.
Més informació sobre les jornades aquí (no sé per quin set sous m’han tornat a posar erròniament el nom i l’enllaç a la llista de participants. M’he tornat a queixar).
El primer sentiment va ser sentir-me una mica fora de lloc. Ja sabeu que em defineixo com a tecnoescèptic (això no vol dir que no usi les noves tecnologies ni que hi sigui contrari, només una mica escèptic) i allò era el paradís del high-tech. Qui no portava el portàtil, la càmera de vídeo, el mòbil d’última generació o altres artilugis se sentia una mica estrany. Qui no havia sentit a parlar mai de feedburner, twitter, streaming o flickr estava una mica perdut. No cal dir que aquest era el meu cas.
En aquest context, vaig assistir una mica atemorit al taller Fer un bloc, al qual m’havia inscrit però curiosament vaig trobar-me que aquí es partia de zero i vaig sentir-me alleujat. Tot i que el nivell era força bàsic vaig poder aprendre algunes tècniques que em seran útils.
També vaig ser present a la taula rodona Blocs i literatura, que em va decebre una mica. Vaig arribar a la conclusió que la literatura, per moltes innovacions que hi posem, té el seu lloc que són els llibres. Una de les ponents, professora universitària, va presentar noves tècniques d’aprenentatge digital amb molta música i disseny però, què voleu que us digui, si et donen un bon llibre a la literatura hi entres tot sol. I a qui no li interessi llegir que es dediqui a una altra cosa. Tots aquests mètodes estranys em semblen en va.
Un altre ponent va aventurar, per enèsima vegada, la desaparició del llibre en format paper perquè, va dir, les noves generacions són ja nadiues digitals i no entren en el llibre convencional. I jo que continuo amb el meu escepticisme. Tot això no vol dir que no consideri els blocs una eina molt valuosa d’expressió personal, tant des d’un punt de vista literari com des d’altres perspectives. Evidentment, si no ho pensés no estaria escrivint ni publicant aquest bloc.
En aquest sentit, em va agradar molt la conferència inaugural que va fer en Marc Vidal, organitzador i ànima de les jornades, que va saber transmetre a tots els blogaires la il·lusió de participar en aquest món. Va arribar a afirmar que els blocs podien arribar a crear, a través de la xarxa de transmissió d’informació, coneixement i opinió que configuren, un món més just, un món millor. I aquí, l’escèptic no ho és tant i pensa que potser té raó.
Malgrat tot, discrepo amb ell en un punt important. Va dir que els blogaires no som periodistes (això és ben cert, tot i que n'hi haurà més d’un que ho sigui) i no hem de contrastar les informacions. No hi estic d’acord. Crec que els blogaires podem ser absolutament subjectius però quan donem informació ha d’estar contrastada. Jo almenys segueixo aquesta línia i penso que la rigorositat és un valor essencial.
Val a dir que el to de molts ponents va ser el de voler donar als blocs un contrapunt alternatiu a la veritat oficial i un aire una mica contracultural. Penso que està molt bé fer de contrapoder i és molt cert que l’escriptor de blocs no té els condicionants que té un periodista que escrigui en un mitjà oficial, però deixeu-me dir que em continuo fiant més del que llegeixo a La Vanguardia que del que digui un bloc X. I, encara més, quants dels qui auguren la caiguda en desgràcia dels mitjans tradicionals no canviarien el seu bloc per una pàgina en un diari? Jo sí.
Canviant de terç, cal dir que vaig trobar també molt interessant la ponència d’en Carles Puigdemont dins la taula rodona sobre blocs i política. Va ser un exemple de l'aplicabilitat i l'eficàcia de la tecnologia en el món de la política i crec que hauria de ser un valor en alça en la moltes vegades grisa política nacional.
Per acabar, dir també que ser un gran avançat en l’ús de dispositus digitals no ha d'estar renyit amb la bona educació. I ho dic perquè no em sembla massa correcte, com feien alguns veïns meus, passar-se tota una conferència teclejant amb l’ordinador portàtil, mostrant-se vídeos amb el telèfon mòbil o fent la tertúlia en veu alta sobre allò que veien en la pantalla. I més quan la sala és petita, la capacitat limitada i hi ha gent que es queda a fora. Que quedi aquí la meva queixa.
Més informació sobre les jornades aquí (no sé per quin set sous m’han tornat a posar erròniament el nom i l’enllaç a la llista de participants. M’he tornat a queixar).
24.1.08
Un bloc de majoria demòcrata
Un cop finalitzats els caucus en el nostre estat virtual, i després d’un llarguíssim recompte d’un nombre aclaparador de vots en la primera enquesta realitzada en aquest bloc, passarien a la segona volta de les nostres pseudoeleccions nordamericanes Barack Obama pel Partit Demòcrata i Rudy Giuliani pel costat republicà.
Si hi hagués un traspàs natural de vots (o millor dit, de vot), Barack Obama s’imposaria a la segona volta. De fet, podríem fer una segona volta, però l’autor del bloc prefereix canviar totalment de temàtica per a la propera enquesta i donar com a guanyador Obama.
Si hi hagués un traspàs natural de vots (o millor dit, de vot), Barack Obama s’imposaria a la segona volta. De fet, podríem fer una segona volta, però l’autor del bloc prefereix canviar totalment de temàtica per a la propera enquesta i donar com a guanyador Obama.
23.1.08
Jornades de la catosfera
Aquest cap de setmana participaré en les Jornades de la catosfera, una mena de trobada de blocaires catalans. Tot i que això del corporativisme (ni que sigui corporativisme blogger) mai m'ha agradat gaire, penso que és una iniciativa d'interès i que cal felicitar als promotors.
Podeu trobar més informació a:
http://www.catosfera.net/
Podeu trobar més informació a:
http://www.catosfera.net/
17.1.08
La cultura general: una nova lliçó francesa
El setembre de 2007, amb motiu de l'inci del primer curs escolar des de la seva elecció com a president de la República Francesa, Nicolas Sarkozy va enviar una carta a tots els mestres francesos transmetent-los les seves idees sobre l'educació i l'ensenyament en el marc del procés de reforma i modernització del país que ell lidera. D'aquest text, n'he volgut seleccionar un fragment que fa referència al valor d'una cultura general i multidisciplinar sòlida davant la progressiva especialització i subespecialització de l'ensenyament actual:
"Nous devons remettre la culture générale au cœur de notre ambition éducative. Naturellement l'horizon de cette culture générale ne doit pas être une accumulation sans fin de connaissances, mais un savoir réfléchi, ordonné, maîtrisé. Il ne faut chercher ni l'exhaustivité ni la quantité, mais viser l'essentiel et la qualité, mettre en relation les différents champs de l'intelligence humaine pour permettre à chaque enfant, à chaque adolescent de se construire sa propre vision du monde. Pour la première fois dans l'histoire les enfants savent beaucoup de choses que leurs parents ne savent pas. Mais il faut structurer ce savoir en culture, l'éclairer de tout l'héritage de la sagesse et de l'intelligence humaines.
Il ne faut pas cloisonner, isoler, opposer les différentes formes de savoir. L'enseignement par discipline doit demeurer parce que chacune a sa logique propre, parce que c'est le seul moyen d'aller au fond des choses. Mais il faut le compléter par une vision d'ensemble, par une mise en perspective de chaque discipline par rapport à toutes les autres. Par-dessus les catégories traditionnelles de la connaissance, je suis convaincu qu'il nous faut maintenant tisser la trame d'un nouveau savoir, fruit de la combinaison, du mélange, de la fécondation réciproque des disciplines.
Je ne suis pas pour le manuel unique, je ne suis pas pour la globalisation du savoir qui mène à la confusion. Mais je crois que l'interdisciplinarité doit trouver sa place très tôt dans notre enseignement parce que l'avenir est au métissage des savoirs, des cultures, des points de vue. Je crois que là se trouve l'une des clés de notre Renaissance intellectuelle, morale et artistique. La culture générale, elle doit être une préoccupation constante. Et quand nos enfants apprennent des langues étrangères, et je souhaite qu'ils en apprennent obligatoirement au moins deux en plus du Français, il faut que cet apprentissage soit aussi un apprentissage de culture et de civilisation. Je souhaite que nos enfants apprennent les langues à travers la littérature, le théâtre, la poésie, la philosophie, la science.
Affirmer l'importance de la culture générale dans l'éducation où elle a tant reculé au profit d'une spécialisation souvent excessive et trop précoce, c'est affirmer tout simplement que le savant, l'ingénieur, le technicien ne doit pas être inculte en littérature, en art, en philosophie et que l'écrivain, l'artiste, le philosophe ne doit pas être inculte en science, en technique, en mathématiques.
L'idée que celui qui se destinerait aux sciences n'aurait rien à faire de la poésie, du théâtre ou de la philosophie est une idée que je trouve absurde. L'idée que l'enfant de famille modeste, celui qui est né dans l'un de ces quartiers difficiles qui accumulent les handicaps, le fils ou la fille de l'employé, de l'ouvrier n'aurait pas besoin d'être confronté aux grandes œuvres de l'esprit humain, qu'il ne serait pas capable de les apprécier, que lui apprendre à lire, écrire et compter serait bien suffisant, est pour moi l'une des plus grandes marques du mépris.
Si tant d'adolescents n'arrivent pas à exprimer ce qu'ils ressentent, si tant de jeunes dans notre pays n'arrivent plus à exprimer leurs émotions, leurs sentiments, à les faire partager, à trouver les mots de l'amour ou ceux de la douleur, si beaucoup d'entre eux n'arrivent plus à s'exprimer que par l'agressivité, par la brutalité, par la violence, c'est peut-être aussi parce qu'on ne les a pas initiés à la littérature, à la poésie, ni à aucune des formes d'art qui savent exprimer ce que l'homme a de plus émouvant, de plus pathétique, de plus tragique en lui.
A l'époque de la vidéo, du portable, d'internet, de la communication immédiate, nos enfants n'ont pas moins besoin de culture générale mais davantage. Ils ont davantage besoin de capacités d'analyse, d'esprit critique, de repères. Plus le monde produit de connaissances, plus il produit d'informations, plus il produit de techniques, plus est forte l'exigence de culture pour celui qui veut rester libre, qui veut maîtriser son destin. Dans le monde tel qu'il est, avec ses sollicitations de plus en plus nombreuses et prenantes, nos enfants ont besoin de plus d'humanisme et de plus de science. Sur ces deux terrains, nous avons trop cédé. A rebours de nos traditions intellectuelles, la culture humaniste s'étiole et la culture scientifique régresse. Il nous faut nous battre sur les deux fronts, donner tôt aux enfants le goût de la lecture, de l'Art et de la science."
Mentre França va en aquesta direcció, aquí, per citar només un exemple, reduïm les hores d'ensenyament de llengua i literatura catalanes i castellanes. Sense comentaris.
La carta de Sarkozy acaba amb aquestes paraules: "El temps de la refundació ha arribat. Jo us hi convido. La conduirem junts. Ja hem trigat massa". No hi ha dubte que la tasca és difícil i potser tot quedarà en bones intencions, però com a mínim les paraules de Sarkozy són engrescadores. Val la pena llegir la carta sencera. La podeu trobar a:
http://www.elysee.fr/elysee/elysee.fr/francais/interventions/2007/septembre/lettre_aux_educateurs.79338.html
La traducció al català i una valoració al núm. 5 de la revista VIA del Centre d'Estudis Jordi Pujol: http://www.jordipujol.cat/ca/cejp/revista/5
"Nous devons remettre la culture générale au cœur de notre ambition éducative. Naturellement l'horizon de cette culture générale ne doit pas être une accumulation sans fin de connaissances, mais un savoir réfléchi, ordonné, maîtrisé. Il ne faut chercher ni l'exhaustivité ni la quantité, mais viser l'essentiel et la qualité, mettre en relation les différents champs de l'intelligence humaine pour permettre à chaque enfant, à chaque adolescent de se construire sa propre vision du monde. Pour la première fois dans l'histoire les enfants savent beaucoup de choses que leurs parents ne savent pas. Mais il faut structurer ce savoir en culture, l'éclairer de tout l'héritage de la sagesse et de l'intelligence humaines.
Il ne faut pas cloisonner, isoler, opposer les différentes formes de savoir. L'enseignement par discipline doit demeurer parce que chacune a sa logique propre, parce que c'est le seul moyen d'aller au fond des choses. Mais il faut le compléter par une vision d'ensemble, par une mise en perspective de chaque discipline par rapport à toutes les autres. Par-dessus les catégories traditionnelles de la connaissance, je suis convaincu qu'il nous faut maintenant tisser la trame d'un nouveau savoir, fruit de la combinaison, du mélange, de la fécondation réciproque des disciplines.
Je ne suis pas pour le manuel unique, je ne suis pas pour la globalisation du savoir qui mène à la confusion. Mais je crois que l'interdisciplinarité doit trouver sa place très tôt dans notre enseignement parce que l'avenir est au métissage des savoirs, des cultures, des points de vue. Je crois que là se trouve l'une des clés de notre Renaissance intellectuelle, morale et artistique. La culture générale, elle doit être une préoccupation constante. Et quand nos enfants apprennent des langues étrangères, et je souhaite qu'ils en apprennent obligatoirement au moins deux en plus du Français, il faut que cet apprentissage soit aussi un apprentissage de culture et de civilisation. Je souhaite que nos enfants apprennent les langues à travers la littérature, le théâtre, la poésie, la philosophie, la science.
Affirmer l'importance de la culture générale dans l'éducation où elle a tant reculé au profit d'une spécialisation souvent excessive et trop précoce, c'est affirmer tout simplement que le savant, l'ingénieur, le technicien ne doit pas être inculte en littérature, en art, en philosophie et que l'écrivain, l'artiste, le philosophe ne doit pas être inculte en science, en technique, en mathématiques.
L'idée que celui qui se destinerait aux sciences n'aurait rien à faire de la poésie, du théâtre ou de la philosophie est une idée que je trouve absurde. L'idée que l'enfant de famille modeste, celui qui est né dans l'un de ces quartiers difficiles qui accumulent les handicaps, le fils ou la fille de l'employé, de l'ouvrier n'aurait pas besoin d'être confronté aux grandes œuvres de l'esprit humain, qu'il ne serait pas capable de les apprécier, que lui apprendre à lire, écrire et compter serait bien suffisant, est pour moi l'une des plus grandes marques du mépris.
Si tant d'adolescents n'arrivent pas à exprimer ce qu'ils ressentent, si tant de jeunes dans notre pays n'arrivent plus à exprimer leurs émotions, leurs sentiments, à les faire partager, à trouver les mots de l'amour ou ceux de la douleur, si beaucoup d'entre eux n'arrivent plus à s'exprimer que par l'agressivité, par la brutalité, par la violence, c'est peut-être aussi parce qu'on ne les a pas initiés à la littérature, à la poésie, ni à aucune des formes d'art qui savent exprimer ce que l'homme a de plus émouvant, de plus pathétique, de plus tragique en lui.
A l'époque de la vidéo, du portable, d'internet, de la communication immédiate, nos enfants n'ont pas moins besoin de culture générale mais davantage. Ils ont davantage besoin de capacités d'analyse, d'esprit critique, de repères. Plus le monde produit de connaissances, plus il produit d'informations, plus il produit de techniques, plus est forte l'exigence de culture pour celui qui veut rester libre, qui veut maîtriser son destin. Dans le monde tel qu'il est, avec ses sollicitations de plus en plus nombreuses et prenantes, nos enfants ont besoin de plus d'humanisme et de plus de science. Sur ces deux terrains, nous avons trop cédé. A rebours de nos traditions intellectuelles, la culture humaniste s'étiole et la culture scientifique régresse. Il nous faut nous battre sur les deux fronts, donner tôt aux enfants le goût de la lecture, de l'Art et de la science."
Mentre França va en aquesta direcció, aquí, per citar només un exemple, reduïm les hores d'ensenyament de llengua i literatura catalanes i castellanes. Sense comentaris.
La carta de Sarkozy acaba amb aquestes paraules: "El temps de la refundació ha arribat. Jo us hi convido. La conduirem junts. Ja hem trigat massa". No hi ha dubte que la tasca és difícil i potser tot quedarà en bones intencions, però com a mínim les paraules de Sarkozy són engrescadores. Val la pena llegir la carta sencera. La podeu trobar a:
http://www.elysee.fr/elysee/elysee.fr/francais/interventions/2007/septembre/lettre_aux_educateurs.79338.html
La traducció al català i una valoració al núm. 5 de la revista VIA del Centre d'Estudis Jordi Pujol: http://www.jordipujol.cat/ca/cejp/revista/5
16.1.08
Aliança de civilitzacions?
Magnífic article de Pilar Rahola a La Vanguardia sobre la mal anomenada aliança de civilitzacions:
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080116/53427720689.html
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080116/53427720689.html
14.1.08
Slow food
Tot i tractar-se d'una iniciativa amb un cert grau d'indefinició i fàcilment sotmesa a l'habitual demagògia antioccidental, sempre he sentit simpatia cap a l'anomenat moviment slow. Fa uns cinc anys, quan preparava un viatge a la Toscana, en vaig sentir parlar per primer cop i fa uns mesos vaig escriure un article titulat Elogi de la simplicitat (http://alexfigueras.blogspot.com/2007/04/elogi-de-la-simplicitat.html) , amb unes quantes referències a aquest moviment d'arrels italianes. Veig que ara, la seva branca fundacional Slow food fins i tot té una representació a Espanya. (http://www.slowfood.es/).
El Magazine de La Vanguardia publicava ahir una entrevista amb el fundador del moviment Slow food Carlo Petrini. Malgrat que la presentació quasi em fa desistir, val la pena llegir-la. Crec que té gran part de raó:
http://www.magazinedigital.com/cultura/entrevistas/reportaje/cat_id/66
El Magazine de La Vanguardia publicava ahir una entrevista amb el fundador del moviment Slow food Carlo Petrini. Malgrat que la presentació quasi em fa desistir, val la pena llegir-la. Crec que té gran part de raó:
http://www.magazinedigital.com/cultura/entrevistas/reportaje/cat_id/66
10.1.08
La il·lusió del bloc
Tot i que no tinc massa temps per dedicar-hi, escriure en aquest bloc i recollir els vostres comentaris és una cosa que m’il·lusiona. Va començar (aviat farà dos anys) com un joc i, encara que hauria d’actualitzar aquest dietari més sovint, he intentat anar-lo mantenint amb articles, reflexions personals, referències externes i algun divertimento.
Com ja sabeu, no sóc massa amant de la informàtica però la funcionalitat del programa (quina expressió, Déu meu!) m’ha permès introduir algunes novetats com ara enquestes, enllaços, notícies internacionals sobre determinats temes, comptadors de visites,... amb l’objectiu d’anar millorant (ara el llenguatge sembla empresarial).
Tot plegat neix d’aquesta il·lusió que esmentava, motivada en gran part pel seguiment fidel d’uns quant amics. Alguna vegada us ho he proposat però sapigueu que, a banda dels comentaris que feu, teniu les pàgines d’aquest quadern obertes a les vostres col·laboracions.
Com ja sabeu, no sóc massa amant de la informàtica però la funcionalitat del programa (quina expressió, Déu meu!) m’ha permès introduir algunes novetats com ara enquestes, enllaços, notícies internacionals sobre determinats temes, comptadors de visites,... amb l’objectiu d’anar millorant (ara el llenguatge sembla empresarial).
Tot plegat neix d’aquesta il·lusió que esmentava, motivada en gran part pel seguiment fidel d’uns quant amics. Alguna vegada us ho he proposat però sapigueu que, a banda dels comentaris que feu, teniu les pàgines d’aquest quadern obertes a les vostres col·laboracions.
8.1.08
Política i religió
Un bon article de Vicenç Villatoro a El Singular Digital:
http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=15170
http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=15170
Subscriure's a:
Missatges (Atom)