Crònica personal, parcial i subjectiva de la catosfera

Com ja vaig anunciar, aquest cap de setmana vaig participar, en la mesura que les meves obligacions laborals i familiars m'ho van permetre (o sigui, ben poc), a les Jornades de la catosfera que van tenir lloc a Granollers. Vaig ser a les jornades dissabte al matí i una estona divendres a la tarda, o sigui que la meva valoració no deixa de ser parcial i esbiaixada.
El primer sentiment va ser sentir-me una mica fora de lloc. Ja sabeu que em defineixo com a tecnoescèptic (això no vol dir que no usi les noves tecnologies ni que hi sigui contrari, només una mica escèptic) i allò era el paradís del high-tech. Qui no portava el portàtil, la càmera de vídeo, el mòbil d’última generació o altres artilugis se sentia una mica estrany. Qui no havia sentit a parlar mai de feedburner, twitter, streaming o flickr estava una mica perdut. No cal dir que aquest era el meu cas.
En aquest context, vaig assistir una mica atemorit al taller Fer un bloc, al qual m’havia inscrit però curiosament vaig trobar-me que aquí es partia de zero i vaig sentir-me alleujat. Tot i que el nivell era força bàsic vaig poder aprendre algunes tècniques que em seran útils.
També vaig ser present a la taula rodona Blocs i literatura, que em va decebre una mica. Vaig arribar a la conclusió que la literatura, per moltes innovacions que hi posem, té el seu lloc que són els llibres. Una de les ponents, professora universitària, va presentar noves tècniques d’aprenentatge digital amb molta música i disseny però, què voleu que us digui, si et donen un bon llibre a la literatura hi entres tot sol. I a qui no li interessi llegir que es dediqui a una altra cosa. Tots aquests mètodes estranys em semblen en va.
Un altre ponent va aventurar, per enèsima vegada, la desaparició del llibre en format paper perquè, va dir, les noves generacions són ja nadiues digitals i no entren en el llibre convencional. I jo que continuo amb el meu escepticisme. Tot això no vol dir que no consideri els blocs una eina molt valuosa d’expressió personal, tant des d’un punt de vista literari com des d’altres perspectives. Evidentment, si no ho pensés no estaria escrivint ni publicant aquest bloc.
En aquest sentit, em va agradar molt la conferència inaugural que va fer en Marc Vidal, organitzador i ànima de les jornades, que va saber transmetre a tots els blogaires la il·lusió de participar en aquest món. Va arribar a afirmar que els blocs podien arribar a crear, a través de la xarxa de transmissió d’informació, coneixement i opinió que configuren, un món més just, un món millor. I aquí, l’escèptic no ho és tant i pensa que potser té raó.
Malgrat tot, discrepo amb ell en un punt important. Va dir que els blogaires no som periodistes (això és ben cert, tot i que n'hi haurà més d’un que ho sigui) i no hem de contrastar les informacions. No hi estic d’acord. Crec que els blogaires podem ser absolutament subjectius però quan donem informació ha d’estar contrastada. Jo almenys segueixo aquesta línia i penso que la rigorositat és un valor essencial.



Val a dir que el to de molts ponents va ser el de voler donar als blocs un contrapunt alternatiu a la veritat oficial i un aire una mica contracultural. Penso que està molt bé fer de contrapoder i és molt cert que l’escriptor de blocs no té els condicionants que té un periodista que escrigui en un mitjà oficial, però deixeu-me dir que em continuo fiant més del que llegeixo a La Vanguardia que del que digui un bloc X. I, encara més, quants dels qui auguren la caiguda en desgràcia dels mitjans tradicionals no canviarien el seu bloc per una pàgina en un diari? Jo sí.
Canviant de terç, cal dir que vaig trobar també molt interessant la ponència d’en Carles Puigdemont dins la taula rodona sobre blocs i política. Va ser un exemple de l'aplicabilitat i l'eficàcia de la tecnologia en el món de la política i crec que hauria de ser un valor en alça en la moltes vegades grisa política nacional.
Per acabar, dir també que ser un gran avançat en l’ús de dispositus digitals no ha d'estar renyit amb la bona educació. I ho dic perquè no em sembla massa correcte, com feien alguns veïns meus, passar-se tota una conferència teclejant amb l’ordinador portàtil, mostrant-se vídeos amb el telèfon mòbil o fent la tertúlia en veu alta sobre allò que veien en la pantalla. I més quan la sala és petita, la capacitat limitada i hi ha gent que es queda a fora. Que quedi aquí la meva queixa.

Més informació sobre les jornades aquí (no sé per quin set sous m’han tornat a posar erròniament el nom i l’enllaç a la llista de participants. M’he tornat a queixar).