25.12.12

Bon Nadal

En el migdia de Nadal
el moll desert, quina ampla estada!
Un cel d’argent
a fer-li sostre fi baixava.
Veia les grues en repòs
encimbellant cabanes,
i les lluernes dels vaixells
eren finestres d’enyorança.
A les rulotes de la mar
hi havia cortinetes blaves.
 
Camí de casa, la ciutat
s'esmorteïa, s’esborrava.
Aire de neu i de cotó,
silenci i ales.
En el migdia de Nadal
només hi havia cel i casa.
 
Tomàs Garcés, Record de Nadal. 1937

Cap comentari: