17.2.21

Notes

Verá, han sido los periodistas los que me han adjudicado la fama de borracho; lo curioso es que ninguno de ellos se haya dado cuenta de que si yo bebía mucho en su presencia era solamente para poder aguantarles.

Michel Houellebecq, El mapa y el territorio

***

Mor Joan Margarit. En tinc algun llibre, però confesso que l'he llegit poc. Poeta i catedràtic d'arquitectura: normalment  l'aplicació de ments estructurades en la tècnica o ordenades en la ciència jurídica a la creació literària acostuma a donar bons resultats.

***

Anit, mentre cremaven els carrers, alguns diaris encetaven la informació amb un partit de futbol. Una escletxa per a l'ordre ancestral, tanmateix.

***

Passejar per la ciutat: entrar en alguna llibreria, veure una exposició i, no obstant això, viure-ho amb una certa desgana. No poder acabar d'apreciar els bons moments: això deu ser una conseqüència de l'epidèmia.

***

L'afany de normalitat, a través de l'oblit, segueix sent, però, tossut. Fins que no porto una bona estona caminant pel carrer no m'adono que no duc posada la marcareta.

***

Partint de la base que la novel·la negra no és un gènere que m'agradi gaire, quan en llegeixo alguna, sempre hi acabo trobant uns patrons que es repeteixen fins al tòpic. La necessitat d'explicar els fets del criminal a partir d'alguna experiència infantil, per exemple. Potser no tinc sort en l'elecció dels autors.

***

Un tuitaire expert, del món de la política, em deia que mai es pot tuitejar després d'haver pres un parell de copes. Jo m'aplico el consell a no escriure quan estic emprenyat.

***

Aquest hivern, amb l'instagram, he vist reiterades nevades a París, Londres, Madrid -en aquest últim cas fins la sacietat. Ara també fins i tot a Atenes. Aquí, ni una volva. El nostre pedigrí hivernal, trinxat.

Cap comentari: