Escriu Marcos Ordóñez al magnífic Una cierta edad:
Antes llegaba a una ciudad y me faltaba tiempo para pateármela. Ahora lo que me gusta es encerrarme a leer en el hotel.
Doncs jo segueixo plenament instal·lat en l'estadi inicial. L'únic dubte que tinc, en visitar una ciutat, és si estudiar-me prèviament tot allò que té d'interès -barris, llibreries, museus, bars, mercats...- o bé deixar-me portar per l'instint, la inèrcia i la sorpresa. Els qui em coneixen saben que sempre acabo inclinant-me per la primera opció, bàsicament perquè -malauradament- sempre disposem d'un temps limitat per abastar allò que és inabastable.
I res tan profundament inabastable i alhora atractiu com la geografia desconeguda, com els carrers que no saps on et duen, com la promesa d'una cantonada imaginada. Poques coses resulten tan adrenalínicament excitants com la proximitat d'un viatge, la certesa de conèixer un nou paisatge, un nou territori que, inexorablement, se'ns dibuixarà com la possibilitat d'una nova vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada