24.4.17

Sant Jordi

Ahir, per primera vegada en molts anys en un dia de Sant Jordi, no vaig comprar cap llibre. Diguem que no vaig sentir cap necessitat ni estímul per a fer-ho. Però no vaig deixar de celebrar el dia del llibre de la millor manera possible: llegint.
El dia abans havia passat per la llibreria de l'amic Costa, d'on vaig endur-me la primera edició (diuen que censurada) d'El mar, de Blai Bonet, i havíem passejat i viscut intensament les hores amb uns amics, així que ahir era un dia perfecte per estar a casa. Gairebé no vaig ni sortir-ne: només al matí, per comprar el pa i un parell de roses i, a la tarda, per anar a córrer una estona. Deu quilòmetres per Avencó, al vespre, acompanyat pel càntic del riu i per una temperatura magnífica.
Abans, havent dinat, vaig seguir la meva lectura de la saga de Knausgård. Primer, a ple sol, que de seguida es va demostrar excessiu i incòmode, i després a l'ombra del lilà florit. I fou allí, on vaig viure un d'aquells moments -estranys i extraordinaris- de comunió perfecta amb una lectura. Hi ajudava el silenci, hi ajudava la solitud, hi ajudava l'entorn -l'aire movia les fulles i feia que el moviment de la seva ombra es projectés sobre les pàgines del llibre- i hi ajudava, sobretot, l'obra. No repetiré el perquè del meu gust per Knausgård, però sí que diré que, d'alguna manera i amb tota modèstia, la seva mirada sobre la vida conflueix en molts moments amb la meva, un fet difícil de trobar, que m'estimula i m'entusiasma. Per què sortir a comprar més llibres, doncs, si tenia aquell a la mà? Ja ho faré un altre dia.