William Carlos Williams

Seguint l'estela de Paterson, era inevitable no deixar-se portar fins William Carlos Williams, aquest poeta americà amagat a l'ombra de Pound, Eliot i altres grans noms de la seva generació. Dissabte passat ja vaig preguntar a l'amic Josep Costa, però, curiosament, només tenia una parell de traduccions a l'italià. A saber com van anar a parar a la seva llibreria. Així que avui he fet una incursió a la Central i m'he endut una Antología bilingüe, amb versions al castellà de Juan Miguel López Merino i edició d'Alianza. L'he començat a llegir aquest mateix vespre  a l'atzar, com m'agrada llegir la poesia i m'ha cridat especialment aquest poema, Offering. Tot i que un dels personatges de Paterson afirma (amb força raó) que llegir poesia traduïda és com dutxar-se amb impermeable, aquest poema m'ha resultat difícil en anglès, així que optaré per la versió traduïda de López Merino:

Ofrenda

Así como los setos, podados y uniformes,

Que flanquean el camino común...

A un lado los setos

Y al otro árboles desnudos...

Así como estos setos soportan las hojas secas

Caídas de ramas agotadas...

Habiéndolas capturado al vuelo...

Y las sostienen aún algun tiempo

Para que no sean, tan pronto,

Zarandeadas y pisadas...

Las rojas y amarillas, las purpúreas: azules...

Así también mis palabras capturan y soportan

Tanto hojas como flores caídas...

Por todas partes, antes de que los pies

De los numerosos transeúntes... las sostienen

Aún algún tiempo antes de que sean pisoteadas.

Crec que aquesta és precisament la funció del poeta: que les seves paraules siguin capaces de capturar i sostenir les imatges i sensacions quotidianes abans no se les emporti el vent o la voràgine inherent a les nostres vides.