No coneixia James Salter. De fet, encara el conec ben poc, només n'he llegit un llibre. Però n'he tingut prou per adonar-me que es tracta d'un escriptor de raça. Tot i que he trobat La última noche un llibre irregular, algunes de les històries que conté m'han resultat extremament emocionants. I que un llibre emocioni contraresta qualsevol irregularitat. Són els de La última noche contes d'amor, desig, traïció, record, amb sentiments que apareixen descarnats. Tenen coses de Cheever i també de Scott Fitzgerald. O això em sembla a mi. Antonio Muñoz Molina en destaca La última noche, el conte que dóna títol al volum. Jo, en canvi, em quedo amb Palm Court, que em deixa amb una profunda recança per la fallida història entre Arthur i Noreen. Un regust amarg, que el temps disfressa però no atenua, que em recorda també, salvant totes les distàncies, alguna història del gran Tabucchi de Pequeños equívocos sin importancia.
No cal que digui que correré a la llibreria a buscar més salters.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada