Llegeixo aquests dies el dietari dispers de Marià Manent. El 18 de setembre de 1921, arran d'una visita al País Basc, escriu:
Les carreteres d'aquest país, de les quals m'havien fet grans elogis, són realment extraordinàries: fins a 10 kilòmetres de Bilbao estan asfaltades i arreu són ben llises. A l'entrada de cada poble hi ha un rètol de ceràmica: les lletres blanques sobre un fons blau fosc. Tot fa una sensació molt europea de riquesa i de bon govern. (El "concert econòmic" implica una autonomia efectiva d'aquest país, on les diputacions tenen grans superàvits).
No calen comentaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada