Ahir vaig acabar de llegir Howards End, d’E. M. Forster. Teniar un record molt bo i alhora força vague de la pel·lícula que va fer-ne James Ivory, amb Emma Thompson, Anthony Hopkins i Helena Bonham-Carter en els papers principals.
A mesura que avançava en la lectura m’he adonat que el meu record no només era difús sinó absolutament esbiaixat. Jo recordava una pel·lícula amable, molt anglesa, de línia argumental tènue i centrada en la bellesa d’un lloc i d’una casa, Howards End. Per contra, m’he trobat amb una novel·la dura, plena de conflictes i confrontacions entre sexes i concepcions de la vida. És curiós com amb el temps els records poden no només desdibuixar-se sinó reescriure’s i redefinir-se totalment.
En qualsevol cas, he passat molt bones estones llegint Howards End i m’he quedat amb les ganes d’aprofundir en la lectura de Forster i dels seus coetanis de Bloomsbury, alhora que intentaré recuperar la pel·lícula del gran Ivory.
A mesura que avançava en la lectura m’he adonat que el meu record no només era difús sinó absolutament esbiaixat. Jo recordava una pel·lícula amable, molt anglesa, de línia argumental tènue i centrada en la bellesa d’un lloc i d’una casa, Howards End. Per contra, m’he trobat amb una novel·la dura, plena de conflictes i confrontacions entre sexes i concepcions de la vida. És curiós com amb el temps els records poden no només desdibuixar-se sinó reescriure’s i redefinir-se totalment.
En qualsevol cas, he passat molt bones estones llegint Howards End i m’he quedat amb les ganes d’aprofundir en la lectura de Forster i dels seus coetanis de Bloomsbury, alhora que intentaré recuperar la pel·lícula del gran Ivory.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada