La Fundació Josep Pla m’envia el catàleg de l’exposició Pla, l’Hermós i companyia, que han organitzat. El llibre és bàsicament un recull de fotografies d’un seguit de personatges lliures i un punt estrafolaris que poblaren els pobles i viles de l’Empordà i tingueren contacte i influència en Pla. Les imatges s’acompanyen de textos de Pla al voltant d’uns individus –el més representatiu dels quals va ser Sebastià Puig, conegut com l’Hermós- d’un gènere ja extingit.Encapçala el recull un fragment extraordinari, pertanyent a El meu país, en què Pla retrata amb admiració aquest tipus d’elements. En reprodueixo una part:
Si feia mal temps a mar, sortien a matar un conill. Sabien els claps de rovellons; collien els primers espàrrecs; coneixien on creixia una herba tendra, on madurava el gotim de raïm, on penjava la figa de coll de dama. Endevinaven el temps, miraven el cel, espiaven la mar, sentien el vent al clatell, venien un peix, polsaven una vela, seguien un núvol, ensumaven un rastre, feien pronòstics prudents i enraonats. Tenien el paladar fi i tot ho volien fresc. Cuinaven com els àngels i feien uns sofregits delicats. Tenien enginy a la mà, els sentits desperts, sentien créixer l’herba, dormien amb un ull obert... No hi ha altra cultura que aquesta, en aquest món. La resta és dolor, neguit i cendra.
Quanta saviesa en aquests personatges antics i quanta lucidesa en el retrat que en fa Pla!
1 comentari:
Què més dir, benvolgut Xavi, del mestre Pla... Estic rellegint aquests dies "Un viatge frustrat" i em trobo de nou amb aquests grans personatges, d'un altre temps i gairebé d'una altra vida, que poblaven els ports i cales de l'Empordà. Tenien ben poc però eren lliures.
Seguirem resistint, però, en aquest país cada vegada més gris i de pensament quasi únic. (I, encara que tristos i justets, que arribin molts 1-0 com els de diumenge!).
Fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada