SANT SEBASTIÀ: deixem que Pla ens expliqui la importància d´aquest punt geogràfic de la Costa Brava: "La visió esdevé panoràmica, vull dir que els sentits, a davant, s´hi desfan. Es veu molta terra i la mar. Es un punt per a badar a cor què vols. Hi ha, davant, els plans de Palafrugell, la vila que fumeja. Més enllà de la vila hi ha molta geografia, però no es veu pas. Això fa que en dies clars el campanar es retalli sobre el Canigó enorme, llunyà i nevat. A ponent es veuen les Gavarres i a migdia la mar fins cap a Tossa, endins de l´horitzó vague i dilatat. Després de les Pasteres la carretera fa un llaç -cinta blanca entre els pins- i hom arriba a Sant Sebastià, que és el punt més gloriós de Catalunya, l´angle més recte que en aquest país fan la terra i la mar". No és d´estranyar que Pla ens parli de Sant Sebastià com el lloc on li va néixer el neguit de l´escriptura, "la fal.lera pueril i ridícula d´aquest ofici amarg".
TABAC: Pla fou un gran fumador, però els seus cigarrets tenien una funció tècnica, la recerca de l´adjectiu més precís. No podem deixar de recordar les imatges del Pla vell fumant unes cigarretes curtes, mal fetes, que s´apagaven, literalment fastigoses.
VIATGES: abans de la guerra civil, Pla fou corresponsal europeu de diversos diaris i va viatjar i viure per tot Europa: França, Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Escandinàvia, Rússia, etc. Les seves cròniques les va anar recollint en llibres com "Cartes de lluny" (1928) i va començar un dels seus gèneres més importants, la literatura de viatges. Després de la guerra va continuar viatjant per tot el món pagat per Destino: Amèrica, Israel, el Golf Pèrsic. Gairebé tots els seus viatges foren incòmodes: vivia en pensions i viatjava en vaixells petroliers. Aprofitava qualsevol excusa per viatjar i quan pujava al cotxe d´un amic, ho comenta Ortínez, se li animava la cara i deia: "Apreti, cap a la frontera". Malgrat conèixer quasi tot el món, se´l recorda més pels seus llibres de viatge curt, de vol gallinaci per Catalunya.
XAFARDER: Pla deia que ell havia nascut per passejar, badar i xerrar amb la gent. Certament tot escriptor ha de ser xafarder, s´ha de fixar en tots els detalls de la vida, ha d´observar-ho tot. La literatura que va conrear Pla, anomenada de coses vistes, va exagerar el seu caràcter de badoc i xerraire. Per escriure tant, ho havia d´aprendre tot, havia de passejar-se per la vida amb una actitud de xafarder.
TABAC: Pla fou un gran fumador, però els seus cigarrets tenien una funció tècnica, la recerca de l´adjectiu més precís. No podem deixar de recordar les imatges del Pla vell fumant unes cigarretes curtes, mal fetes, que s´apagaven, literalment fastigoses.
VIATGES: abans de la guerra civil, Pla fou corresponsal europeu de diversos diaris i va viatjar i viure per tot Europa: França, Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Escandinàvia, Rússia, etc. Les seves cròniques les va anar recollint en llibres com "Cartes de lluny" (1928) i va començar un dels seus gèneres més importants, la literatura de viatges. Després de la guerra va continuar viatjant per tot el món pagat per Destino: Amèrica, Israel, el Golf Pèrsic. Gairebé tots els seus viatges foren incòmodes: vivia en pensions i viatjava en vaixells petroliers. Aprofitava qualsevol excusa per viatjar i quan pujava al cotxe d´un amic, ho comenta Ortínez, se li animava la cara i deia: "Apreti, cap a la frontera". Malgrat conèixer quasi tot el món, se´l recorda més pels seus llibres de viatge curt, de vol gallinaci per Catalunya.
XAFARDER: Pla deia que ell havia nascut per passejar, badar i xerrar amb la gent. Certament tot escriptor ha de ser xafarder, s´ha de fixar en tots els detalls de la vida, ha d´observar-ho tot. La literatura que va conrear Pla, anomenada de coses vistes, va exagerar el seu caràcter de badoc i xerraire. Per escriure tant, ho havia d´aprendre tot, havia de passejar-se per la vida amb una actitud de xafarder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada