Moltes vegades dubtem de tot. Som escèptics, sarcàstics, fins i tot cínics. Ens costa trobar un sentit al que fem; se’ns fa difícil trobar una explicació a tantes inquietuds, esforços, il·lusions, a tot allò que conforma la vida. Ens sembla que tot plegat és en va.
Però hi ha moments en què, de cop, ho veiem tot clar. Avui n’he viscut un. Estava esmorzant a la cuina amb el meu fill Àlex. Seia davant meu a la taula i menjava un entrepà. De cop i volta la seva mirada s’ha perdut, durant uns segons, per la finestra. I la meva ha quedat captivada per la llum dels seus ulls grossos i fixos, per la puresa de la seva expressió de nen. I tot ha tingut un sentit, una explicació, una raó de ser claríssima. I he desitjat que “la vida ens doni un camí ben llarg”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada