Petit diccionari del món planià

L’any 1997, amb motiu del centenari del naixement de Josep Pla, vaig publicar a l’efímera i alternativa revista Vertigen un text que tenia com a objectiu explicar, a grans trets, i difondre la figura de l’escriptor empordanès. Aquests papers estaven estructurats en forma de petit diccionari i, sense cap ànim de ser exhaustius, pretenien acostar Pla al màxim de gent.
10 anys després, i atesa l’escassa difusió que van tenir llavors, em permeto publicar de nou aquest Petit diccionari del món planià, amb l’esperança que algú hi pugui trobar un cert interès. Com que es tracta d’un text força llarg i la seva estructura ho permet, l’aniré publicant per parts, alternant-lo també amb textos del mateix Pla. Serà el petit homenatge d’aquest Bloc a l’escriptor de Palafrugell en complir-se 110 anys del seu naixement.

PETIT DICCIONARI DEL MÓN PLANIÀ:

ADJECTIU: l´estil de Pla busca en tot moment la claredat i la precisió per tal de ser intel.ligible. L´adjectivació és doncs una de les seves obsessions fins al punt de considerar l´escriptura com una simple combinació de substantius i adjectius. Per a Pla, en els moments de dificultat, la millor manera de trobar l´adjectiu més adequat era fumar lentament una cigarreta.

BARCELONA: ciutat clau per al despertar literari de l´autor. Va cursar-hi la carrera de Dret (1914-1919) i va freqüentar la Penya de l´Ateneu on, al costat de gent com Sagarra, Ors, Pujols o Borralleras va rebre la seva autèntica formació. Passada la guerra civil la va defugir i en una entrevista televisiva afirmava que Barcelona era espantosa, d´una qualitat baixíssima. Li dedicà, però, un llibre: "Barcelona (Papers d´un estudiant)" (1956).

BOINA: element més tòpic i inseparable de la figura de Pla. Abans de la guerra acostumava a portar barret però el va substituir per la boina que li escalfava el cap durant els llargs i freds hiverns que passava escrivint al Mas Pla.

CADAQUÉS: població on va viure durant uns anys a la postguerra i on va escriure el primer llibre en català d´aquest període "Cadaqués" (1947), un assaig històric a la manera de Pla en el que hi destaca la descripció d´un paisatge excepcional.

CAMBÓ: polític de la Lliga nascut a Verges (Baix Empordà), figura importantíssima del catalanisme, fou ministre durant el regnat d´Alfons XIII i mecenes d´activitats artístiques i literàries. Home clau de la política del país, se li va retreure que volgués ser el Bolívar de Catalunya i el Bismarck d´Espanya. Pla, després d´uns anys d´acostament a l´esquerra d´Acció Catalana va fitxar per "La Veu de Catalunya", diari de la Lliga, i es situà sota l´ombra de Cambó. A partir d´aquell moment, la seva trajectòria política anirà sempre paral.lela a la de Cambó.

CRÒNIQUES PARLAMENTÀRIES: gènere periodístic tan oblidat avui com importantíssim en altres temps. Les cròniques planianes són un document cabdal i de primera mà per a conèixer el parlamentarisme espanyol durant la Segona República.

CUINA: un altre dels grans tòpics. Pla fou amant de la cuina empordanesa i catalana més tradicional però també dels vins i plats francesos. No obstant, a la vellesa gairebé no menjava res. El tema de la cuina demostra la dimensió d´un personatge que ha escrit pàgines importantíssimes sobre gastronomia sense els més mínims coneixements pràctics. Ens ho diu ell mateix: "Jo no he estat mai cuiner. No tinc la més petita idea de les receptes culinàries. De la cuina, el que m´interessa són els resultats, l´eficàcia".