Petit diccionari del món planià II

DESTINO: editorial i revista dirigides per Josep Vergés que fou el seu amic. S´ha escrit molt i controvertidament sobre la relació entre Pla i Vergés a qui s´acusa d´haver forçat Pla a escriure massa i de pagar-li poc. No obstant Edicions Destino va confiar en ell en els moments difícils. L´Obra Completa definitiva editada per Destino és un autèntic monument de la literatura. Els articles de Pla a la revista Destino eren un vent fresc i esperadíssim a la postguerra.

DIPUTAT: encara que costi de creure Pla fou elegit l´any 1921, als 24 anys, diputat a la Mancomunitat de Catalunya per la circumscripció de La Bisbal d´Empordà defensant els colors de la Lliga Nacionalista del Baix Empordà per oposar-se a la Unió Monàrquica Nacional. Se´ns escapa el riure pensant en Pla com a home de política.

EMPORDÀ, EMPORDANET: impossible parlar de Pla sense referir-se al paisatge de l´Empordà o, més concretament, de l´Empordanet o Empordà Petit com ell anomenava la comarca del Baix Empordà. Les pàgines més importants i de sensibilitat més extrema les dedica al seu país. Qui ho posi en dubte que llegeixi "El genius loci en la meva situació personal i en la meva obra literària".

ENBERG, ADI: possible esposa de Josep Pla. Malgrat no haver-se aclarit el punt del casament Adi Enberg i Josep Pla van viure una relació que va durar una colla d´anys, des de finals dels anys 20 fins l´any 39. La relació de Pla amb les dones ha estat sempre obscura però sembla clar que Adi fou la dona més important de la seva vida encara que no aparegui a l´Obra Completa. Adi Enberg era, quan Pla la va conèixer a París, una jove noruega alta, bella i independent. Com a detall anecdòtic afegirem aquí que la biografia considerada més important de Pla, la de Cristina Badosa, és més aviat una biografia d´Enberg i, basada en el testimoni d´ella, mostra un gran ressentiment cap a Pla.

FRANÇA: als 23 anys Pla desembarcava a París com a corresponsal de "La Publicidad". París era el món, l´art, la vida i això fou el que Pla va trobar-hi. Va passejar-se per les llibreries de vell, va començar la seva biblioteca i va llegir com un boig: Montaigne, Saint-Simon, Stendhal, Proust, Valéry, ... Va adoptar la cultura francesa com a pròpia i, malgrat les estretors provocades pel seu ofici va quedar fascinat per sempre més per aquest país.