23.2.10

Sobre el llibre electrònic (II)

Article del Butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol:

Darrerament s’està parlant i escrivint molt sobre el llibre electrònic. Com sempre, hi ha els qui s’apunten per sistema a qualsevol novetat tecnològica, sovint sense valorar si realment els aporta quelcom. Després, hi ha un corrent majoritari –crec– que s’espera a veure com evoluciona el nou producte i, finalment, hi ha els escèptics o, directament, els contraris a l’invent. Jo, ho dic ben clarament, em trobo entre aquests últims.
Sense desestimar els beneficis que el nou artefacte pugui tenir –guanys en espai, disminució del consum de paper, disponibilitat immediata dels títols...–, crec que aquests avantatges no contraresten les importants pèrdues que el llibre electrònic ens pot ocasionar.
Ho escrivia no fa gaire Sergio Vila-Sanjuán al suplement cultural de La Vanguardia: la cultura europea ha girat tradicionalment al voltant de les llibreries, tal com avui les entenem. Les llibreries no han estat només punts de venda, com els agrada qualificar-les a alguns professionals del màrqueting. Les llibreries han estat i són espais de trobada, d’intercanvi cultural, de posada al dia del que s’està publicant al món, de creació de projectes. Tradicionalment, els llibreters han estat no només comerciants, sinó assessors, dinamitzadors, mecenes, programadors culturals, editors. Han fet tots els papers de l’auca en el món del llibre i de les cultures, fins i tot el d’alcavota cultural, si se’m permet el terme, posant en contacte persones d’interessos afins. De les llibreries n’han sortit iniciatives d’importància cabdal. Per posar només un exemple: l’Ulisses de Joyce s’edita l’any 1922 gràcies a la tenacitat i visió de Sylvia Beach, propietària de la llibreria Shakespeare and Company de París.
D’altra banda, al voltant del llibre giren tot un seguit de professions que han enriquit el món artístic i cultural europeu durant segles. No només llibreters i editors, sinó tipògrafs, impressors, il·lustradors, enquadernadors. Les nostres biblioteques i museus són plens de joies de cadascun d’aquests oficis. Jo recomanaria a tothom una visita al Museu Plantin-Moretus, seu de l’antiga impremta del mateix nom, a Anvers. La col·lecció que allí es conserva, i que abasta tot el procés d’edició d’un llibre, és una mostra diàfana d’aquest patrimoni.
Segurament els defensors del llibre electrònic em diran que aquest patrimoni no es perdrà, que només evolucionarà, que allò que realment importa és el contingut. Jo en tinc els meus dubtes i sóc poc partidari dels experiments quan hi ha tant a perdre. A més, com deia Juan Ramón Jiménez, en edició diferent els llibres ens diuen coses diferents. Penso que, efectivament, no és el mateix tenir a les mans un llibre pensat, editat, dissenyat i imprès acuradament en un bon paper, que llegir-lo a través d’una pantalla.
D’altra banda, em sorprèn que els creadors no siguin més reticents a aquest fenomen. Enmig de la permanent polèmica que estem vivint al voltant de les descàrregues il·legals i la pirateria en camps com la música o el cinema, em sembla evident que la literatura seguirà el mateix camí. Si no es paga per un disc o per una pel·lícula, algú creu que es pagarà per un llibre? Em sembla que els escriptors ja poden fer-se seva aquella dita castellana sobre posar les barbes en remull.
Jo crec que l’anomenat llibre electrònic conviurà amb el llibre (m’agrada dir-ne així, com s’ha dit sempre i com el que realment és, no amb apel·latius com ara llibre tradicional), com actualment ja conviuen la premsa en paper i la premsa digital, sent ben evident que no és el mateix llegir un diari que consultar-ne la pàgina web. Un diari digital va bé per informar-se, normalment de forma ràpida, o per aprofitar-se dels cercadors o hemeroteques digitals, però, per a mi, llegir un diari serà sempre asseure’s en un banc, en un sofà, al vagó d’un tren o a la taula d’un cafè, desplegar un bon diari i passar els fulls, mentre el món batega en paral·lel al nostre voltant i a les pàgines del diari.
De la mateixa manera, poques coses em fan més il·lusió que sortir d’una llibreria, en la qual he passat una bona estona, amb un llibre ben editat, sabent que tinc a les mans el treball ben fet de bons professionals i la promesa d’unes estones de lectura plaent. I cap espai considero més ben aprofitat que un pany de paret amb unes prestatgeries ben carregades de bons llibres.

Cap comentari: