30.5.21

Notes

Primer dia de calor autèntica. És sorprenent com oblidem les sensacions desagradables més bàsiques, com si mai haguessin de tornar.

***

Baixem a la tarda a fer un encàrrec a Barcelona. Les terrasses de la rambla de Catalunya són plenes de gent. De barcelonins, però. És una mena de recuperació de la ciutat. Tinc la sensació de que ens hem acostumat a quedar-nos en el nostre hàbitat natural.

***

Ajudo l'À. a fer resums d'història de la filosofia. És curiós, aprenc ara el que no vaig aprendre quan tocava. I arribo a pensar que l'estudi d'aquesta matèria faria més profit a qui té la meva edat que als joves que l'han d'estudiar -superar, més aviat- com una imposició i des d'una relativa immaduresa.

***

Igual que ens explicaven -no sé si encara és així- que a Suïssa el servei militar es feia una setmana l'any durant gairebé tota la vida (malgrat no haver participat en cap guerra), potser l'estudi, en lloc de concentrar-se en els primers anys de vida, hauria de seguir una pauta semblant. Em refereixo a l'estudi transversal, humanístic, no a l'estudi pràctic i especialitzat de la professió de cadascú.

***

Em passa l'R. aquest article de Francesc-Marc Àlvaro. El trobo encertat, bonic, però també molt trist en les seves premonicions.

***

Em desperto d'hora, vinc a escriure. Veig que el dia és gris i quasi me n'alegro. Ahir van caure unes gotes beatífiques. Temo que la calor arribi massa aviat, com ens va anunciar ahir.

***

No tinc cap dubte -valgui el joc de paraules- de que el dubte és més enriquidor que la certesa. Però tenir molts dubtes fa difícil la vida.

***

Sempre he pensat -i he escrit- que el mercat de la vida regula a la perfecció el preu dels béns més valuosos. Així, la llibertat, per exemple, té un preu altíssim.
Tal com evoluciona el mon, crec que el bé que més puja és la seguretat. Inabastable. I tant que el voldríem.

***

M'he anotat mentalment aquests dies apunts que voldria haver escrit aquí. Els he oblidat tots. Defintivament, tinc un problema metodològic.