Seguint els esbossos que vam publicar fa un parell de mesos, quan ja es veia a venir l'esclat de la pandèmia, vaig escriure un article per a Clarín, amb el títol una mica pompós de Josep Pla y la gripe española, el coronavirus y nosotros. No era més que un retorn als orígens de l'escriptura de Pla, fonamentalment de El quadern gris però també d'altres textos, que es va veure esperonada pel període d'ociositat que va viure l'escriptor a causa del tancament universitari forçat per la terrible grip espanyola. En el text, feia un paral·lelisme entre aquella situació i la que estàvem llavors a punt de viure -ara ja vivint de ple- i la possibilitat de que nasqués en els més joves un estímul creatiu fruit d'una estranya llibertat amenaçada per la mort.
Més enllà de les qüestions relatives a la gènesi de l'obra de Pla, el text em sembla ara una mica naïf. Els condicionants socials actuals -superpoblació, estructura social complexa, major coneixement científic, hiperinformació, mobilitat, capacitat d'acció dels governs i les administracions- han acabat provocant l'efecte contrari al de l'any 18: una clara restricció de les llibertats. Una restricció inevitable -un mal menor-, però restricció a la fi, i amb alguns indicis de l'existència d'una voluntat de perpetuar-la amb vocació protectora. Més enllà d'aquest debat, necessari, el terreny de la creació no s'ha pogut nodrir de passeigs inspiradors com els de Pla per la carretera de Sant Sebastià. Segurament la creativitat s'haurà expressat per altres vies. I no em refereixo precisament als balcons.
Clarín 146.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada