Leonard (II)

No, ahir no va venir el músic que toca habitualment Take this waltz, però algú va escoltar el meu prec i en va venir un altre que va cantar un parell de vegades Hallellujah. Fou un autèntic regal. Els carrers eren menys poblats de turistes del que és habitual i la música ressonava entre les pedres antigues, mentre la foscor envaïa ja aquell racó de la Barcelona vella. Un humil homenatge al poeta perdut.