Llibreries

Daunt Booksop, Londres

Em fan arribar aquesta selecció de les llibreries més boniques del món segons Condé Nast Traveller. Val la pena perdre una estona mirant aquestes fotografies, perquè hi ha algunes llibreries que em semblen precioses, extraordinàries. M'hi escaparia ara mateix. I he rebuscat en aquest calaix de sastre que és Bloc de notes per trobar aquesta entrada -que té sis anys!- en què ja parlàvem d'això: llibreries, cànons.... I no és estrany que totes aquestes llistes tinguin coincidències ni tampoc que l'estètica o el caràcter del lloc acabin condicionant la vàlua o la percepció de la llibreria. El genius loci sempre és present,
Justament aquestes setmanes m'he proposat conèixer algunes de les noves llibreries que s'han creat a la ciutat de Barcelona i que bé mereixen aquestes visites. M'he imposat també ser menys monolític des del punt de vista comercial i intentar diversificar les meves adquisicions de llibres. Crec que l'esperit emprenedor d'aquests nous llibreters ha de ser justament recompensat i val l'esforç del desplaçament. I així vaig trobant nous punts de referència. Des de les ja veteranes Jaimes o Documenta, valors estables que tenen, però, noves ubicacions a la Dreta de l'Eixample, fins la llibreria del meu antic barri, la Impossible, o la Calders de Sant Antoni, el nostre particular TriBeCa (sigui dit amb un punt d'ironia). Tinc encara pendent una escapada a No Llegiu del Poble Nou i divendres vaig passar una estona més que agradable a la Casa Usher, a tocar del mercat de Galvany. Em va enamorar la combinació de la impecable selecció i la bellesa (mosaics hidràulics, maons vistos, pati interior) d'aquesta llibreria.
Si no podem deixar de lamentar els continuats tancaments de llibreries de referència de la ciutat (la darrera Negra y criminal), també ens hem de congratular de les noves iniciatives que sorgeixen i que hem d'ajudar a empènyer.

Anotacions

Sempre he estat partidari de tenir un bon fons de biblioteca: llibres pendents de llegir, que esperen el seu moment. Com les senyores -o senyors- que tenen un bon fons d'armari. O com aquells que tenen una bona reserva d'ampolles de vi.
Aquestes últimes setmanes he llegit bastant. Havia comprat força llibres i han anat caient. Llibres més o menys bons, més o menys lleugers. N'estic prou satisfet. Però -seguint amb la comparació vitivinícola-, com aquell que ha passat l'estiu bevent vins de temporada, frescos, correctes, agradables, va arribar un punt que necessitava pujar un graó. Pot resultar pressumptuós, ho sé, però segur que alguns lectors m'entenen. I és llavors quan va bé anar a la biblioteca i trobar, per exemple, un Modiano il·legit. I així, ahir al vespre, vaig destapar Une jeunesse, elegantment embotellat en l'edició de la blanca de Gallimard.

***
I seguim amb vins. De vegades, al matí, vaig a prendre un cafè amb llet a un cafè molt modern que tinc prop de la feina. No és barat, però el cafè és molt bo. I el lloc té un cert interès. De vegades, fullejo les revistes que tenen, però són tan extraordinàriament trendy, que no hi acostumo a entendre res. Avui he estat més de sort. He trobat una revista gastronòmica interessant, Noble rot. En una de les seccions preguntaven a una sèrie de personatges -crítics gastronòmics, restauradors, cantants, actors-, què escollirien per menjar i beure si sabessin que estaven davant de l'últim àpat de la seva vida. I, entre els escollits hi havia -oh!- Keira Knightley. I, és clar, m'he quedat amb el vi que recomanava: Les Alpes, de Domaine Belluard. Començaré a buscar-lo.

Selfies

Potser m'equivoqui, però crec que el futur jutjarà l'època dels selfies com una de les més ridícules de la història.
(PS: Jo també faig selfies).