Tot i que no l'hi demano -és més, ho entenc perfectament- m 'explica X. els motius pels quals s'ha comprat una casa lluny de tot. Al final, acaba dient:
- I mira, jo ja sóc vell, i els vells el que més valorem és el silenci. I allà no se sent absolutament res.
I potser per no sentir-me jo vell, penso que l'amor al silenci està més relacionat amb la saviesa que no pas amb la vellesa.
***
Penso en això des de casa, mentre sento els sorolls tristament habituals: la carretera, la gent que crida més del compte pel carrer, la música d'un cotxe... I constato, una vegada més, que les coses més valuoses són efectivament cada vegada més cares: la llibertat, el silenci, la visió d'un cel estrellat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada